ATREVIR-S'HI

Fa dies que la vida sembla somriure'm. D'una banda, he recuperat la confiança en el meu poder de seducció. També he recuperat aquesta bis irònica i sarcàstica que em caracteritza i de la que en faig permanent exhibició. He de dir que no tothom entén aquesta faceta, però penso que tampoc faig cap mal a ningú. No dormo, això em falta per solucionar, però gaudeixo de les situacions que em planteja la vida i sembla que fins i tot el mite ja està arribant a llegenda (alguns ja sabran del que estic parlant).

Aquests dies no estic escrivint massa al bloc i és per un motiu: estic refent el darrer terç de "Revenja". Replantejo les situacions i faig que tot tingui un gir inesperat. Us explico una mica per on van les coses: D'una banda en Pol ha aconseguit desarticular la Colla Pessigolla. Ja en queden pocs membres i els té completament controlats. Això ha obert una escletxa profunda i, crec que insalvable, entre ells i la Montse Mar. Potser la disgregació, la mentida en la que han viscut i la visió d'un futur incert i negre, controlat per en Pol, fa que es replantegin les seves fílies i fòbies. Si no ho fan, pitjor per a ells. Cada vegada són menys nombrosos i més vulnerables.

La Barragana sembla haver descobert -per fi- la mentida de la Montse Mar. Això, combinat en la caiguda lliure del director, la deixa en una situació delicada i de conseqüències incertes. Cal recordar que tots som esclaus de les nostres paraules, dels nostres fets i dels nostres escrits. Sembla que s'ha separat de la Montse Mar i ha iniciat un apropament envers en Pol. Aquest apropament és molt valorat per en Pol i, si la Barragana vol normalitzar la situació, no trobarà cap resistència per part d'en Pol. Ell només vol el cap de la Montse Mar, la resta li és indiferent. Fins i tot està disposat a creure's que la Barragana i el director van actuar de bona fe i que tot va estar un lamentable error. Tot depèn d'ells. En Pol mantindrà aquesta actitud ferma que ha mantingut durant tot aquest temps. Les circumstàncies actuals -i molt més les futures- fan que la vida d'en Pol es normalitzi i, una actitud bel·ligerant per part de la Barragana no seria gaire aconsellable. En tot cas, en Pol aprecia en el que val la seva "bona intenció" i està disposat a concentrar els seus esforços en un sol objectiu.

La situació de la Montse Mar? Bé, només es pot dir que si fa un balanç de recolzaments veurà que cada vegada en té menys. Mentir a tothom passa factura. La vida és així i en Pol només espera que caigui com la fruita madura. Nerviosa? No ho sé. Potser hauria d'estar-ho. El final s'acosta i la fugida endavant té data de caducitat. Finalment, sempre hi ha un dia en el que les cartes es giren, la veritat surt i les llums i ombres, les misèries, les traïcions, les infidelitats i tot allò que havia quedat en un racó, surt a la llum. Bé, només hi ha una manera que això no passi. La Montse Mar ja sap què ha de fer.

Finalment acabaré aquesta història i les seves correccions. Aquesta és la darrera correcció que faig. Ja no queda més temps per a rectificar res més. Ara ja he definit quina ha d'estar la posició de cada personatge. 

Com us deia al principi, sembla que darrerament totes em ponen i sembla que tinc l'admiració d'una persona (una dona força atractiva, per cert) de la que mai m'ho hagués esperat. El món no és dels hiperventilats, dels cagadubtes, dels covards i dels políticament correctes. Al final, les dones que mereixen la pena, valoren el coratge, la gosadia, ser una mica descarat i, per sobre de tot, tenir el que s'ha de tenir i fer el que ningú s'atreveix a fer. Aquí estic, guapetona, jo m'hi atreveixo... i tu? Ara és l'hora de la veritat i no hi ha segones oportunitats.