diumenge, 9 d’agost del 2009

CAURE EN EL PARANY

Avui sí, avui he caigut en el parany -de forma voluntària, val a dir-ho-, de la Doctora Trapella. Ja feia dies que em feia comentaris en aquest bloc i insistia molt per a quedar un dia per a dinar. Avui hem quedat per veuren's i dinar -encara no ens coneixíem personalment- i ha passat el que em temia. El dinar, que havia de ser en un restaurant, finalment ha estat a casa seva i molt generós en begudes esperitoses. Desprès de dinar, la bèstia que ambdós portàvem dins s'ha desfermat i hem acabat com els de la foto. Gran amant la Doctora, sens dubte que sí. Potser l'he feta esperar masses dies i avui s'ha deixat anat. L'Exorcista s'ha trobat amb una autèntica posseïda. Una posseïda per la fal·lera de practicar sexe sense límit i sense aturador. Aquesta senyora -ho dic pel seu gènere i pel seu comportament- m'ha fet gaudir d'una manera que només sap fer-ho la Nikita.
El passat divendres i matinada de dissabte ja vaig tenir una sessió amatòria prou extenuant -la Nikita és de les dones més lliurades al propòsit de deixar-me extenuat- però vaig tenir tot ahir i el matí d'avui de descans. Ja en tinc prou. Mai hauria acceptat aquesta quedada amb la Doctora Trapella si no hagués tingut unes certes garanties d'èxit.
D'aquí una estona ja és dilluns i jo estaré completament destrossat i amb molt poques hores de son al cos. Tant li fa, en pitjors trinxeres he lluitat. El record de les sessions d'aquest cap de setmana tardaré molt de temps en oblidar-les. Ha estat, sens dubte, un dels caps de setmana més profitosos dels darrers anys. També dels més intensos i dels més esgotadors.
No us penseu que escric aquestes línies d'una manera furtiva. Abans de tot, us he de dir que abans de parlar en aquest bloc d'una persona i de les meves experiències amb ella, sempre li demano el seu permís i li faig cinc cèntims del que hi explicaré. Per sort, sempre m'han autoritzat a fer-ho. No es tracta d'una qüestió legal -ningú podria identificar aquestes persones i, per tant, ningú podria reclamar res- és una qüestió moral. Saber que el que escric i que la meva percepció de les coses és compartida per l'altra persona sempre em legitima moralment per escriure el que escric.
Bé, amics, me'n vaig a dormir. Estic esgotat, demà és dilluns i la setmana serà molt llarga, llarga i dura...

1 comentari:

  1. Hola. Com estàs?
    Ja he llegit el teu article. Molt bo, sens dubte. Me'n alegro que t'ho passessis bé. Jo també m'ho vaig passar molt bé i penso que ho hem de repetir. Realment va ser una jornada impressionant.
    Un petó i fins aviat.

    ResponElimina