dijous, 13 d’agost del 2009

ON ANAR DE VACANCES?

On aneu de vacances? Difícil decisió, sens dubte. Jo, personalment, sempre prefereixo la muntanya, amb la seva fresqueta, les seves tempestes de mitja tarda i tot allò que fa la vida realment agradable.
Tothom té la seva manera de viure les vacances. Tinc un conegut que alterna una ruta, amb parada amb un poble de quatre cases, a Castella i Lleó amb una estada en un càmping de la Cerdanya i amb uns dies a Egipte. Bones vacances, direu vosaltres. No hi estic d'acord. Ara em posaré negatiu i catastrofista. Us imagineu que en el viatge fins a Castella i Lleó té un accident de trànsit? La distància és llarga i la carretera és molt perillosa, sobre tot en aquestes carreteres poc transitades i en les que, de sobte et pot sortir un altre vehicle. Curiosament, l'any passat uns amics meus el van veure i m'ho van dir.
A la Cerdanya, va a un càmping des de fa anys. Abans hi anava acompanyat d'un amic seu. Darrerament, no sé si són tant amics. Per cert, tinc uns amics -comentaristes d'aquest bloc- que buscaven un càmping i els recomanaré on va aquest conegut. Estic segur que establiran contacte ràpidament. Els càmpings són llocs on es fan relacions molt ràpides. El problema de les relacions ràpides és que poden comportar sorpreses molt desagradables.
També és impagable una imatge d'aquest conegut amb aspecte de turista -calça curta i barret- a Egipte. Jo no sé què li passa al personal que, per anar de vacances, ha d'assumir el paper i la vestimenta típica del turista. Sembla que així es fica més al paper. Francament, jo no aniria a Egipte ni que em paguessin -més desprès dels darrers anys en els que han atemptat contra turistes- i, malgrat això, si jo sabés que aquest conegut hagués d'anar a Egipte, li recomanaria la companyia d'aquests amics que us esmentava abans. Estic segur que amb ells podria aprofundir més en el coneixement dels déus egipcis -Osiris, davant del qual l'acompanyaria Anubis- i d'aquells laberints que són les tombes dels faraons.
Bé, com ja veieu, en aquesta vida, la felicitat absoluta no existeix. Sempre hi ha un motiu per estar preocupat -accidents, males companyies, atemptats- però el millor és viure despreocupat i que passi el que hagi de passar. Només es viu una vegada i no podem controlar quant de temps viurem ni quina serà la circumstància que farà que tot s'acabi. En tot cas, gaudiu de les vacances -si us deixen- i penseu que hi ha una tornada i que les tornades solen ser molt dures...

Avui us diré la música que escolto -costum que havia perdut-: Rèquiem de Mozart, dirigit per Karl Bohm

5 comentaris:

  1. Hola Exor.
    He hablado con Nikita y me ha dicho que contabas con nosotras para unos personajes femeninos.
    ¡Pero qué egoistas sois los hombres!
    Por lo que sé, los personajes masculinos no son muy complicados, más bién fáciles.
    En fin, ya nos avisarás a Nikita o a mi i nos ponemos a ello.
    Un beso (de aquellos que tanto te gustaban) jajajajaja.

    ResponElimina
  2. Exor, ja he tornat de Berlín. Ens veiem? Estaré on sempre a les 22:00 h.
    Va, sigues bo i deixa que l'Araña i jo puguem participar amb els protas masculins. He parlat amb el Lupus i m'ha dit que són molt fàcils.
    No esperis que jo vagi a un càmping a la Cerdanya, però en Lupus m'ha dit que ell i la resta de nois si que hi anirien.
    Bé, si vols, desprès ens veiem i parlem de tot això.
    Un petó (més guais que el de l'Araña)

    ResponElimina
  3. ¿Salís hoy de fiesta? Podemos quedar los tres. Si lo preferís podemos quedar los tres mañana i montamos una fiestecita privada (sólo para tres).
    Oye Exor, me ha dicho Lupus que a Nikita y a mi nos reservabas la "enana saltarina", la "rubia de bote" y otra más. ¿Es eso cierto?
    Mañana quedamos los tres y lo hablamos.
    Un beso (tan bueno como el de la Nikita, pero en otro sitio).

    ResponElimina
  4. Quedem demà?. A mi em va millor que avui. Si voleu quedem els tres i ens muntem un festival.
    Nikita, he parlat amb el Helmut i m'ha dit que ahir, desprès de la feina, vàreu estar al Oxymoron i a l'Euphoria (encara els recordo, quins temps!!). Has d'estar molt feta pols.
    Per cert, ja em diràs si li vas fer l'encàrrec al Nèstor.
    Araña, ets l'hòstia nena. Si, a un dels personatges l'anomeno "l'enana saltarina" i els altres també hi són. El Lupus no pot estar-se callat.
    Vinga nenes, demà quedem recordem vells temps (és un dir...).
    Un petó a les dues (de moment, avui a la boca... jejejeje)

    ResponElimina
  5. Val, val... Aquí no es pot dir res o les fèmines es revolten.
    Demà sortiu? Jo no puc i de fet, ja veig que us heu muntat una festa privada.
    Exor, al setembre, en Ronin i jo tenim una sortida al Marroc. Vols venir? Ja t'ampliaré detalls.
    Que us ho passeu bé demà (coneixent-vos, segur que ho fareu, cabrons).
    Una abraçada a tots.

    ResponElimina