dimecres, 26 d’agost del 2009

ESTATUT, FINANÇAMENT I ALTRES HISTÒRIES.

Ja fa massa temps que la classe política -uns més que altres- ens tenen distrets amb les seves picabaralles sobre l'Estatut, el finançament i tota una sèrie d'històries que, francament, poc importen als que cada dia es lleven per anar a fer allò que ells no fan: treballar per viure.
Comencem i analitzem la situació per temes:
ESTATUT
Sembla ser que ja fa temps que s'aplica el nou Estatut -pendent d'una sentència del TC que, ens agradi o no, serà vinculant- i m'agradaria que algú, sense les fantasies que tants vots recullen, pensés en què faran si resulta que allò que s'està aplicant resulta que és contrari a la CE. Ens agradi o no -això formaria part d'un altre debat- l'Estatut ha de passar el sedàs del TC i la seva sentència marcarà el ser o no ser de la reforma estatutària. Tantes comèdies, tanta escenificació, tanta mentida zapateril, per acabar com abans. Quants milions d'euros ha costat tota aquesta paranoia? Han valgut la pena tots aquests anys de comèdies, de canvis radicals d'opinió, de deixar aparcats els problemes reals del País per embrancar-se en unes disputes sobre coses completament etèries i que no solucionen cap dels problemes reals de la gent, en el seu dia a dia? De què serveix un nou text estatutari si no té una dotació econòmica que recolzi les noves competències? El proper setembre -si es fa pública la sentència del TC- pot oferir-nos imatges i escenificacions impagables de la nostra classe política. Per cert, només vull recordar que aquells que ara més alcen la veu són els mateixos que demanaven el "no" en el referèndum... El temps posa  -espero que si- a cadascú al seu lloc.
FINANÇAMENT
El lamentable espectacle que ens han ofert els nostres "pares de la Pàtria" en el tema del finançament és impropi d'un País civilitzat. Desprès de mesos de"negociació-comèdia" resulta que, encara, són incapaços de saber quina quantitat de diners ens toquen. Que potser es pensaven que estaven en un mercat? Què diu l'Estatut? Llavors, quin és el problema? No ens varen donar xifres per vendre'ns l'Estatut? On s'han quedat aquelles xifres? Potser la Llei va per un costat (Estatut) i la voluntat política per un altre? Ho sento, no entenc res. Per quin motiu passen anys fent un Estatut si desprès han de "negociar"? No estava prevista a l'Estatut el finançament? Aquests són els grans textos jurídics que pareixen aquesta colla? O potser es dediquen a la política perquè en els seus respectius camps professionals són una nul·litat i mai no farien res? Si és així, per quin motiu he de pagar un sou a aquesta colla?
D'altra banda, crec que sí, que és important saber quant s'ingressa... però potser és tant o més important controlar la despesa i utilitzar els recursos d'una manera racional i efectiva!! Potser si deixessin de subvencionar tota la colla de vividors que es dediquen a fer coses que no serveixen per res, que a ningú interessen i que no són absolutament necessàries, potser llavors en tindrien prou de diners. Això és com una família, si ingressen molts diners i els dilapiden, continuaran tota la vida sense ni cinc. Una família que guanyi menys, si administra bé el que guanya, pot estalviar. Per cert, que ningú esgrimeixi la famosa cançó de la solidaritat, els serveis socials i tota aquesta mandanga. Ja tinc una edat i no havia sentit mentir tant als polítics com aquests darrers anys (Llei dependència, ajudes diverses que han quedat en res -la darrera als aturats-, etc).
Són absolutament necessaris aquests viatges del polítics a l'estranger? Quant ens costen? Quin benefici en traiem? Per quin motiu no agafen el transport públic per anar a treballar? No poden abaixar-se el sou, més en moments de crisi? Per quin motiu organitzen actes -sens dubte per obtenir vots i fer-se propaganda- que no aporten cap benefici? Si fem un balanç cost-benefici de les nostres "ambaixades" a l'estranger, podem continuar mantenint-les?
Als polítics jo no els demano que m'organitzin festes ni activitats que jo no he demanat. Jo només els demano que administrin els diners que tant em costen de guanyar, que ells m'espolien amb impostos, i que els inverteixin en fer allò que és imprescindible o per a cobrir les necessitats bàsiques -he dit bàsiques, el que no és necessari que s'ho pagui cadascú- dels ciutadans. Totes les campanyes publicitàries -que ens costen una barbaritat- per dir-nos què bé que ho fan se les poden estalviar i invertir els diners en coses més útils. També són penoses les campanyes que ens recorden allò que ja sabem. Cal recordar a un senyor que té carnet de conduir, que sap perfectament què signifiquen les senyals de trànsit, que no pot córrer? Ja ho sap!!! Si corre més és per voluntat pròpia!!! No siguem pardals!!! Quant ens costa fer els pardals????
Fer política no ha de significar quedar bé amb tothom (és impossible). Fer política ha de significar fer el necessari, per molt impopular que sigui, pel País. El gran problema és que, sembla ser, alguns dels nostres polítics estan més preocupats en ser simpàtics i que els renovin el "carnet de vividor" quatre anys més.
Ja està, necessitava dir-ho!!!! Ja m'he quedat més relaxat!!!! Ho sento, però avui estava especialment indignat amb la classe política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada