UN DIA ESPECIAL

A la nostra vida, per un motiu o un altre, sempre hi ha dies especials. Demà tinc un d'aquests dies. Un dia de ser o no ser. Un dia positiu o negatiu.
Moltes vegades he pensat què passaria quan arribés aquest dia. Mai he arribat a cap conclusió. S'ha de viure per saber-ho, la resta no val. En aquest cas, no hi ha lloc per improvisar, per confabular, per preveure. No hi ha lloc per res més que no sigui esperar, creuar els dits i mantenir aquella actitud que a vegades mantinc de forma forçada però que sembla natural.
Desprès de demà al matí hi haurà una tarda, i un altre dia, i una altra setmana..... i així fins que no hi hagi cap canvi substancial. En aquell moment, prendré una decisió i finalitzaré tota aquesta tonteria que no porta a enlloc. No hi ha més, companys.
Demà torna la meva estimada Nikita i, si torna aviat -suposo que em trucarà quan arribi- ens dedicarem al nostre esport favorit....espero!!! Amb la Nikita no se sap mai -de qui ho devia aprendre tot això que la fa tant imprevisible?- què pot passar. Ella és així.
I dilluns... jejeje, dilluns pot ser un gran dia. Conec una persona que, fins i tot, vindrà a veurem abans per tal de no perdre's l'espectacle. Ja us en faré cinc cèntims el dilluns a la nit.
Vaig a descansar una mica -a veure una pel·lícula- i desprès a dormir. Demà serà un dia especial i vull tenir aquella clarividència que només tenen els descansats, aquells que poden obrir els ulls sense tancar-los de pur esgotament.
Demà, més...