dissabte, 1 d’agost del 2009

LES PREOCUPACIONS DEL SENYOR TROM

Aquesta és una de les imatges que guardava el senyor Trom de la seva doctora. La propera setmana tornava a tenir visita amb ella i aquesta vegada ja hi havia un precedent de sexe a la consulta. Les "visites externes" amb ella ja s'estaven fent freqüents i les trobades eren molt satisfactòries (potser la paraula correcta seria plaents).
Ella havia gaudit quinze dies de vacances al juliol i ara tornava a marxar la segona quinzena d'agost. Això de "marxar" és un dir, ella s'havia quedat a casa seva i el senyor Trom hi havia passat sis vetllades inoblidables. Abans que tornés a marxar, li havia de fer una visita -aquest cop mèdica- per veure com evolucionava.
Darrerament, el senyor Trom s'havia trobat bastant malament. L'estiu era una mala època i la calor accentuava encara més els seus sofriments. Per sort, la doctora el tenia prou proveït de calmants i podia fer una vida més o menys normal. Només tenia una preocupació: en cada visita, la doctora li demanava noves proves i les darreres que s'havia fet eren determinants per saber quant temps de vida li quedava. El TAC al que s'havia sotmés feia deu dies donaria moltes respostes a les preguntes que li rondaven pel cap.
I què? -va pensar el senyor Trom- El pitjor que em pot passar és que em mori... Total, tampoc he viscut una mala vida. De fet, ha estat una vida pletòrica, de la que no m'emportaria cap remordiment ni cap frustració per haver-me deixat coses per fer.
Ara ja tant li feia tot plegat, no tenia res que el retingués en aquest món. Com a molt podia sentir la seva pròpia mort per, com a molt, quatre persones. Ni una més. S'havia encarregat d'ocultar la seva malaltia a quasi bé tothom. Només ho sabien dues persones, un amic i una amiga -això si que és paritat- i tenia el seu compromís de guardar-li el secret.
Per un moment va tornar a pensar en la seva doctora i, malgrat no tenia intenció de fer-ho, la va trucar i van quedar. Dissabte a la nit, un sopar romàntic -que tant li agradava a ella- i tota la resta de la nit per a ells dos. La resta no importava, ja no era motiu de preocupació. La propera setmana ja arribaria i, llavors ja parlarien de coses serioses i ja es preocuparia.
Carpe diem, amics, Carpe diem.....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada