PETITS PLAERS

Un dels petits plaers de la vida és poder compartir taula amb uns amics. Avui ha estat un dia perfecte per fer-ho. Unes taules d'ibèrics, de formatges i un bon vi fan de l'hora de dinar alguna cosa més que l'hora de nodrir-se.
La conversa amable, sobre allò que és diví i sobre el que és humà, serveix per apaivagar tensions i per restituir-nos les forces físiques i psíquiques. No es pretensió el mantenir les formes -normalment, aquestes trobades van més enllà de la conversa formal- i si que ho és poder dir-nos tot allò que portem al pap i que s'ha d'alliberar d'una manera o altra.
La rutina diària es trenca en aquests moments per donar pas a una estona de desinhibició, de paraules franques i de confessions inconfessables. L'estiu també serveix per això, pel retrobament amb aquells amics que no tenim temps de veure en altres èpoques de l'any, quan la feina ens apreta més.
Com dic sempre, la vida són quatre dies i ja n'hem passat dos i mig. No penso malgastar el dia i mig -o menys- que em queda en xorrades i obsessions injustificades. No penso ser el blanc de les nèures de ningú i molt menys penso deixar de gaudir dels plaers de la vida pel "què diran". M'importa ben poc el que diguin -de fet, no m'importa gens-, el que m'han de donar ja ho tinc, és a dir: res.
Avui ha estat una tarda de Carpe diem. Peseu que de la vida només en traurem això: quatre festivals amb els amics, quatre relacions amb senyores i tot el que puguem esgarrapar d'aquesta dama gelosa, egoista i tacanya que és la vida. Només això i poc més...