MACEDÒNIA DE TEMES

Avui em veig obligat a fer una parada en el camí i fer una macedònia de temes. A vegades passen coses imprevistes i, abans de continuar, s'ha de recapitular i analitzar què ha passat. En poques hores han passat moltes coses i, previ a continuar amb els temes que sempre tracto en aquest bloc, he de deixar tancats alguns altres temes que a continuació us detallo:

FESTA DE LA NIT PASSADA
Llegeixo al bloc de la Nikita, que ella espera que jo us faci cinc cèntims de la meravellosa nit que hem passat els tres -la Nikita, l'Araña i jo-, i que us ofereixi tot tipus de detalls d'aquesta be de Déu de festival que m'ha deixat esgotat i saturat fins d'aquí uns dies (tots necessitem un descans). No ho faré. Nikita, val més que s'ho imaginin: dues dones meravelloses, àvides de ser exorcitzades i un Exorcista disposat a fer-ho encara que hi hagi de deixar la vida. Hi pot haver una combinació més explosiva?. Jo crec que no. L'avantatja que tenim els tres és que no és la primera vegada i sabem què, com i quan hem de fer les coses per tal de treure el màxim profit de les nostres trobades. Deixeu-me recuperar una mica i, quan torneu a estar vosaltres dues per BCN, fem una altra trobada. Fins llavors, petons...

COMENTARIS AL POST D'AHIR
HUEVO DURO: Benvolgut amic i seguidor, no he canviat la línia editorial. Continuen les peripècies de la Montse Mar, en Gusi, en Paco Porras, la Barragana, etc. Ahir només vaig tenir un déjà vú i vaig fer unes reflexions que em venia de gust fer, només això. De fet, fixa't que està etiquetat com a "diari personal", que és l'etiqueta que poso a les vivències reals (amb els noms canviats, això sí) i personals.
COMUNISTASDEMIERDA: És la primera vegada que em fas un comentari i, malgrat estic d'acord amb algunes coses que dius, sempre he pensat que s'ha de veure l'actuació personal de cada individu. El fet de pertànyer a una o altra filiació, ja et dóna una lleugera idea de quin són els seus valors a la vida i quina seria la seva societat ideal. És del tot evident que la meva idea de la societat no és molt propera al comunisme, però crec que els judicis han de ser individuals i en relació al comportament de cadascú. Per cert, espero que algun dia, amb això de la Memòria Històrica, també s'analitzi l'actuació d'alguns personatges històrics en temes com la crema d'esglésies i convents, la mort de religiosos i la mort de presoners de guerra a Paracuellos de Jarama, entre d'altres... Crec que això, juntament amb enviar nens a lluitar a l'Ebre -mentre ells fugien corrents cap a França i altres països, però amb la cartera plena- ho feien els que s'autodenominaven "lluitadors per la llibertat". Et recomano llegir alguna obra d'en Pio Moa, autor a través del qual jo vaig conèixer diverses dades i fets que no consten a la versió oficial.
LA MOSCA: No et preocupis, per petició popular, continuaré amb la línia argumental d'abans. També el vull dir que sí, que jo també he vist l'anunci de Intereconomia TV i que estic d'acord amb la teva reflexió, sempre expressant el meu respecte a aquells que viuen la seva sexualitat i afectivitat d'una forma "diferent"a la natural, reproductiva o tradicional.
LUPUS: Prenc nota dels teus suggeriments i et proposo una nova subtrama. Hi ha un personatge que havia estat poc utilitzat fins ara i que tindrà més protagonisme. És la cap de RRHH de Companys & Companys SL., la Montse Capdevila. Faré que tingui relacions lèsbiques amb una subordinada seva, la Lluïsa Escarola i que es dediqui a complicar-se la vida fent escrits, correus electrònics i retenint informació sense estar legitimada a fer-ho. Tot això ho farà per tal d'ajudar a la Montse Mar i a la Barragana. També he pensat que freni la marxa de la Barragana -quan la normativa l'obliga a marxar- i que protegeixi a una altra treballadora que parla en contra d'en Pol, obviant i amagant l'incompliment d'obligacions d'aquesta treballadora durant mesos. Tot això no sé si fer-li fer per fidelitat a en Palma o per inutilitat supina. En tot cas, té un bon pastel...
ISLERO: Val xaval, tu no canvies. Ja és bo que la gent sigui fidel a les seves idees. No entraré a analitzar si són correctes o no. Tots hem de poder pensar el que vulguem. Fa anys que ens coneixem i només puc dir de tu que tens visió de futur. Fa uns quants anys em vas fer un pronòstic de com seria l'esdevenidor d'aquest País i, de moment, ho vas encertar. Espero que no ho encertis tot... el final era molt negre i no li desitjo a ningú.

SORPRESES DEL FACEBOOK
Una sorpresa m'esperava en obrir el Facebook. La Minnie li ha enviat un missatge a l'Exorcista. El que no entenc és per quin motiu li ha enviat en anglès. L'Exorcista li hagués pogut contestar en anglès, francès, alemany, italià, àrab i fins i tot, en una mica de rus (el problema són els símbols ciríl·lics) А поцелуй, мой друг. Algun dia t'explicaré com vaig haver d'aprendre tots aquests idiomes i per quin motiu.
Ja saps, si ha estat una sorpresa per a tu descobrir aquesta nova faceta de l'Exorcista, més m'ha sorprès a mi que tinguessis l'amabilitat d'enviar-me un missatge. Penso que en la meva contestació ja et dic el que penso de tot plegat. Sí que m'agradaria que seguissis el meu bloc.
D'altra banda, no entenc això que em dius que et recordo a algú. L'Exorcista és únic , inconfusible i no pot recordar-te a ningú. Si no, pregunta-li a la Nikita o a l'Araña..... jejejejeje. Una abraçada.
Per cert, et recomano que llegeixis un post meu -del 9 de desembre de 2007- que es titula "La lesbiana, el mico i un senyor de Puerto Rico".

Una abraçada a tots i gràcies per seguir-me. Fins aviat.