dilluns, 29 de març de 2010

BLANC I NEGRE

La vida ens ofereix una cal i una de sorra, el blanc i el negre, l'emprenyada més absoluta -per sacrificar-te fent coses que esdevenen totalment inútils-, la decepció i... sí!, també ens ofereix el plaer de rebre trucades com la de fa una estona. Per sort, sentir una veu càlida, tendre i meravellosa encara em suposa un gran plaer. Sempre he sabut focalitzar i administrar els meus sentiments, depenent del meu interlocutor.
No, no us penseu que canvio d'humor com canvia el temps, no és això. El que no penso permetre és que persones a les que aprecio siguin l'objecte de la mala llet amb la que em faci posar algú altre. Sempre he pensat que cadascú ha de ser correspost de la mateixa manera i amb la mateixa consideració que m'ha tractat a mi. Ho trobeu just? Jo també!
Demà serà un altre dia, la vida continuarà -potser de diferent manera i amb altres prioritats- i intentaré sobreviure un dia més a les ganes de passar full i dedicar-me a coses realment productives. Malgrat aquesta propera nit -ho veig a venir- tampoc dormiré, demà hi seré sencer i el primer -això de ser un ploramiques ho deixo pels altres-, com sempre.
Vaig a menjar alguna cosa i tornaré a escriure. Aquest és un dels darrers plaers que em queden i no vull renunciar-hi per res ni per ningú. Ja s'ha convertit en una part molt important del meu món, de la meva vida. La resta? La resta ja m'importa ben poc. Considero que cada vegada hi ha menys coses i persones que s'ho mereixin.
Desprès -aquesta nit o de matinada- més...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada