diumenge, 21 de març del 2010

TERCER DIA A LA GLÒRIA (II)

El "dia després" sempre és dur, molt dur! En aquest no és, estrictament parlant, "el dia després", només unes hores em separen de la darrera copa. Avantatges: que he tornat a dormir i, malgrat aquesta ressaca, estic més descansat.
Ja em queden poques hores a la Glòria i els vull dedicar a les activitats mundanes: menjar una mica -la ressaca sempre em treu la gana- llegir el diari i marxar. El viatge no és llarg però em serveix per a fer la transició entre la tranquil·litat i la tensió necessària per a continuar fent la meva vida habitual.
Demà tornaré a viure intensament cadascun dels moments del dia: des del retard del tren fins a totes les incidències que es produeixin durant el dia. El retorn,  a casa no serà més tranquil i després, una vegada a casa, continuaré amb tensió fins a la nit, fins aquell moment en el que el silenci s'apodera de tot i en el que visc uns moments de relax. Aquell serà el moment de tornar a escriure, de tornar a expressar públicament allò que em preocupa, el que em fa feliç i el que avorreixo. No tinc massa temps per a dedicar-me, les obligacions són moltes i no puc desatendre-les. Tant li fa, malgrat sigui esgotador, cada dia obtinc una petita satisfacció: quan -moltes vegades de matinada- acabo tot allò que és "obligatori", tinc la sensació d'haver fet allò que havia de fer, d'haver exhaurit aquella obligació moral amb la que em llevo cada matí. El dia que no ho aconsegueixo, pateixo. Pateixo molt per no haver acomplert els objectius i tinc la sensació de no haver aprofitat prou el dia, d'haver-me deixat emportar per la comoditat en detriment de l'efectivitat. Penso que puc haver deixat de cobrir les necessitats d'algú per la meva conveniència. Això em provoca també una gran insatisfacció.
Avui al vespre, quan ja hauré tornat, he de reorganitzar-me. Vull redistribuir el meu temps i començar una nova vida. Acotar els temps que dedico a cada activitat ha de contribuir a guanyar eficiència, tranquil·litat i satisfacció. No cal dedicar tant de temps a coses infructuoses o que a ningú importen -fins i tot estan aconseguint que a mi, cada vegada, m'importin menys- però que a mi em prenen un temps que no tinc.
De moment, vaig a mirar què em faré per a dinar i a preparar les coses per marxar. Després, més...

2 comentaris:

  1. Hola Exorcista
    Avui tornes, no? La Sònia i jo volem saber si sortiràs avui. Quedem com sempre?
    Vaja resposta vas fer ahir al vespre!!! Si, la Sònia i jo confirmem que amb l'Exorcista només hi ha sexe...però noies, quin sexe!!!!
    L'Exorcista és inesgotable en molts sentits i en el sexe també ho és. Paraula de Puber, com diu ell.
    Un petonàs
    Sílvia

    Hola Exor,
    Vinga, vina aquesta nit, que t'hem trobar a faltar aquests dies. Tu tan tranquil amb la Heidi i les cabretes, com tu dius, i nosaltres dues aquí, sense cap home com tu.
    Imagina't un dels meus petons. Sí? Doncs multiplica'l per mil.
    Sònia

    ResponElimina
  2. Hola guapetones,
    Acabo d'arribar a casa. No sé si sortiré avui. Tinc aquest dubte existencial, què voleu que us digui!
    El cert és que em ve de gust veure-us. El que també és cert és que sé com acabarem i avui estic una mica esgotat... Coses de l'edat.
    Si finalment surto, quedem a les 9 en el lloc de sempre.
    Un parell de petons.

    ResponElimina