diumenge, 28 de març de 2010

PRUNERA FLORIDA

Aquests darrers dies he anat tan atrafegat que ni m'havia fixat que la prunera ja havia florit. L'ametller ja feia dies que havia florit -aquests arbres són més primerencs- i la pobre prunera encara presentava aquella imatge desvalguda sense fulles i amb les branques il·lusòriament seques.
Ahir no vaig escriure cap post per un motiu ben concret: vaig voler gaudir d'aquesta primavera incipient -i traïdorenca- al jardí de casa. Quan vaig obrir la finestra em va sorprendre l'esclat de color i vida que se m'oferia, i vaig passar-me el matí observant cadascun dels arbres que tinc plantats -cirerer, llimoner, perera, ametller, prunera, olivera, etc.- i com evolucionava el seu "retorn a la vida". 
Cada any, quan arriba aquesta època, hi ha molta feina per a fer. L'arribada de la primavera marca l'inici de tot un seguit de tasques que durant l'hivern no s'han pogut fer. Primer, s'ha de cuidar i arreglar el jardí, preparar-lo per a l'estiu, acabar de polir aquelles coses que no es van veure en el moment de la poda i allò que ha malmès l'hivern, aquest any especialment dur per la nevada.
S'aproximen mesos de pintura, d'arranjar totes aquelles coses que requereixen una intervenció per tal que continuïn lluint en tota la seva esplendor. M'agrada aquesta feina. És una feina pausada, sense presses, que permet pensar en altres coses i valorar adequadament cada aspecte de la vida diària. En què es pot pensar quan estàs pintant la porta del garatge? I quan estas traient les males herbes -no n'hi cap de herba dolenta- del jardí? Evidentment, en coses que requereixen aquesta pausa en el camí ràpid i estressant que recorro cada dia.
Una altra avantatja de fer aquestes activitats és  -atesa la seva simplicitat i monotonia- la possibilitat de "posar el pilot automàtic" i deixar la ment en blanc. No pensar en res, en absolutament res. Passar un parell d'hores en aquesta situació de "paràlisis racional" és summament balsàmica i regeneradora. Només m'acompanyen els gossos, que s'ajeuen al costat d'on estic treballant. De tant en tant badallen com si allò que estic fent els avorrís extremadament, però no em perden de vista ni un moment. Sembla que tinguessin por que alguna planta requerís de la seva acció coercitiva i protectora. 
Aquesta nit ja han canviat l'hora i l'horari d'estiu permet estar-se al carrer fins més tard, gaudint d'aquest sol de migtemps que escalfa en el grau just per no tenir ni fred ni calor. Tornarà la temporada en la que "abandono" el despatx de casa i surto a escriure els posts sota la prunera, prenent un refresc i mirant el cel, cada vegada més blau i serè. Més enllà, d'aquí uns mesos, començarà la temporada de la calor, en la que escric els posts de matinada des de la taula de sota la prunera, angoixat per la calor. Durant aquest mesos de calor, molt dies, dormo al jardí, amb el gossos dormint al meu costat. Són nits de calma, gaudint d'un cel estelat i sorprenent -no seria la primera vegada que em desperto per alguna tempesta d'estiu- que desemboquen en albades meravelloses.
Totes aquestes coses són les que m'inciten i m'esperonen a fer un pas més i continuar caminant per aquest camí feréstec i ple de paranys que és la vida. Si no fos per aquests moments de calma, de serenor, no podria compensar els mals moments amb els que "m'obsequia" darrerament la vida. Aquesta mateixa calma i serenor són els que m'inspiraran i em faran ser conscient de quan haurà arribat el moment de fer un punt i final. Quan arribi aquest moment, tot s'haurà acabat i ja res tindrà importància. Llavors, ja  sense cap lligam que m'impedeixi ser completament lliure, passaré comptes de l'haver i el dèbit, finiquitaré els comptes pendents i tot s'haurà acabat.
Fins que no arribi aquest moment, continuaré gaudint de la imatge espectacular i relaxant de la prunera florida...

2 comentaris:

  1. bon dia!!!
    Mai, havia sentit una expresió tant ben encertada com la de "posar el pilot automàtic". Veritablement es en aquesta situació que descrius quan els teus pensaments flueixen per allà on volen, i es fascinant veure com la ment et va portant per diferents questions que a vegades ni t'havies plantajat. Questions que son d'una estimable ajuda per el teu creixement personal. Jo li dic el "moment de la genialitat".

    Exorcista, si no intervenc últimament és perque necesito coneixer més el que escrius i com escrius per fer comentaris mes encertats.

    Anna,

    ResponElimina
  2. Anna, quina alegria que em dónes!!!!
    No saps com trobava a faltar els teus comentaris!!!
    Quan els comentaris són sincers i surten del cor, com els teus, sempre són encertats.
    Un petó molt fort!

    ResponElimina