dilluns, 22 de març de 2010

SABIA QUE PASSARIA!!!!

Si, ho sabia, sabia que passaria. A les 9 del vespre d'ahir -puntual, com sempre- vaig atendre la crida de les puber-lolites -i de la bèstia que porto a dins- i vaig caure en els seus braços, en els seus llavis, en els seus cossos, en el seu llit... A la vida hi ha coses que es veuen a venir, que són inexorables i  davant les quals tampoc volem oferir massa resistència.
Després d'un cap de setmana meravellós, el colofó que ratlla la perfecció ha sigut la sex-session amb la Sílvia i la Sònia. Tres hores de suor, gemecs, crits i sospirs han posat punt i final a tres dies de felicitat absoluta. No les coneixeu, no patiu -bé, algú sí que coneix els sospirs que deixo anar quan estic amb elles-... o sí, què collons, patiu!!!! 
El món seria millor si la gent anés més ben follada, si la gent pogués fer allò que li plau més -no necessàriament sexe- i no s'encaparrés tant en proveir-se de plaer a base de marejar la perdiu a costa dels altres. Ara que ho penso, després de la sèrie "hiperventilats", començaré la sèrie "malfollats".
No puc dir que no estigui molt a gust amb elles, però si les nostres trobades no fossin esporàdiques, les puber-lolites em matarien en dos dies. L'edat no perdona i jo ja no tinc vint anys. Per sort, mai he deixat de muntar-me les meves festes i el fet de tenir-ne costum fa molt. Malgrat això, he d'explorar nous camins, noves experiències. Sempre m'he caracteritzat per provar coses noves, tenir noves sensacions, nous plaers i ara no penso deixar de fer-ho.
Vaig a intentar dormir, a caure en els braços de Morfeu (en el de les Morfees ja hi he caigut fa unes hores). Estic cansat, però això no és garantia de poder dormir, només és un estat físic transitori.
Fins després (o abans si no puc dormir).

4 comentaris:

  1. "Tres hores de suor, gemecs, crits i sospirs han posat punt i final a tres dies de felicitat absoluta."
    (l'Exorcista)

    I per què només tres hores de suor i només tres dies de felicitat absoluta?

    Com t'és la felicitat absoluta que et dura tan poc i acaba amb un punt i final?

    Durant aquests tres dies de "felicitat absoluta" crec que has escrit,oi? I per què has necessitat explicar-te si la felicitat t'era absolta?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  2. Bon dia Anònim,
    No, ni són els únics ni tampoc seran els darrers, n'estic segur. Només em referia a que les tres hores eren el colofó ideal a aquests tres dies.
    Punt i final perquè marca l'inici i final d'un episodi. N'hi haurà d'altres però seran episodis amb inici i final.
    No, no "m'explico", símplement "ho explico", que és molt diferent. No he tingut cap "necessitat d'explicar-me", només ho he explicat.
    Costa molt trobar un període de "felicitat absoluta", normalment, sempre hi ha alguna cosa que distreu aquesta "felicitat absoluta", que queda reduïda a una simple "felicitat temporal i limitada"
    Petons

    ResponElimina
  3. No, no "m'explico", símplement "ho explico", que és molt diferent.
    (L'Exorcista)

    A mi no em sembla tan diferent, si sobretot escrius perquè penses que tens alguna cosa a dir
    (bé sigui interessant o no)

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Hola Anònim(a)
    Potser no m'he explicat bé. Vull dir que no tinc cap necessitat de "justificar-me". La meva intenció només és escriure algunes de les coses que visc i que formen part del meu món.
    Un petó.

    ResponElimina