dimecres, 10 de març de 2010

SOBRAR

Avui ha sigut un dia d'aquells bons -fantàstic m'atreviria a dir- en els que passes una bona estona amb els amics i acabes estimant la vida.
Quan tornava amb el tren, reflexionava sobre una frase que he sentit aquesta tarda: "Aquí ets feliç, però només et sobra..." No, amic, no em sobra res ni ningú. Només em sobren algunes actituds. L'actitud d'absoluta submissió -que arrossega i esclavitza als altres-, l'actitud de fer el que sigui per la simple promoció personal -sense mirar quin esforç costa als altres-, l'actitud de la por i el neguiteig -injustificada i gratuïta-, l'actitud de donar voltes a les coses sense atacar-les directament -amb la consegüent pèrdua de temps i eficàcia-, l'actitud de posar la cara per la foto -esperant que sigui un altre qui pagui la foto-, l'actitud tolerant davant de la desídia...
Com ja he dit moltes vegades en aquest bloc -i ho reitero des de la sinceritat que em permet l'amistat que ens uneix- si hi ha una cosa que no suporto són els obstacles  innecessaris en el meu camí. Jo tinc un punt de partida i un objectiu. El camí recte entre ambdós punts és el que segueixo -d'aquí els resultats- i no permeto que res ni que ningú entorpeixi la meva marxa. Jo faig tot l'esforç -molt més del que és exigible- per recórrer de la forma més ràpida i eficaç aquest camí. No penso malgastar aquest esforç extra que jo ofereixo -d'una forma desinteressada i altruista- amb brindis al sol per a la major glòria d'aquells que només es recorden que estic fent el camí quan veuen la línia de meta i volen creuar-la al meu costat, només per sortir a la foto. D'aquells que no tenen ni el valor ni el coratge d'exigir efectivitat i eficàcia (accepto apostes sobre si aquell tema del que hem parlat estarà tancat divendres), malgrat estiguin rodejats de la desídia més flagrant.
No, amic, no em sobra res ni ningú. Només em sobra això....
Una abraçada, amic meu!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada