dissabte, 20 de març de 2010

SEGON DIA A LA GLÒRIA (II)

Relax total. Després d'un copiós àpat, generosament regat amb caldos excel·lents, una migdiada reparadora ha culminat aquests moments de èxtasi. Lluny queden tots aquells que només saben desestabilitzar. Només representen una referència llunyana, insignificant -com ells mateixos- i anecdòtica.
En despertar-me, ja amb la pel·lícula acabada, tinc un avís de comentari al bloc. L'amiga Anònim, s'uneix a la festa de la meva felicitat -temporal, en sóc conscient- i m'obsequia amb un parell de comentaris que culminen aquesta jornada de plaer total. Trobo a faltar la companyia de les púber, no ho nego, però no vull trencar el principi bàsic que inspira i alimenta les meves estades aquí: la soledat. Aquesta soledat buscada -i gaudida- em serveix per tornar a assolir l'equilibri necessari per aguantar xorrades durant quatre setmanes més.
Escolto música que tinc gravada al portàtil -aquest aparell infernal que m'acompanya a tot arreu- mentre penso en com encarar la propera setmana. Deixo que les coses caiguin pel seu propi pes? Sí, potser sí. Malgrat això, també puc dir que he perdut l'esperança de que algú obri definitivament els ulls i vegi per on li venen els problemes. Tant li fa, tots som grandets i jo ja no penso fer de "pare" de ningú.
Si llegiu aquest post abans de les 21.30 h., no us perdeu una pel·lícula que fan a Cuatro: Seis dias y siete noches, amb Harrison Ford i Anne Heche. No és que sigui cap meravella, però sempre m'ha agradat aquesta actriu. La pel·lícula és distreta -tampoc espereu cap reflexió existencial- i fa passar l'estona d'una manera agradable. Què voleu que us digui? Una pel·lícula perfecte per un dissabte al vespre. D'aquelles que es miren sense haver de pensar gaire i amb diversos punts còmics prou aconseguits. La vida de l'Anne Heche és prou curiosa. Resulta que fins fa uns anys era una lesbiana convençuda que vivia amb la Ellen DeGeneres. Després es va casar (amb un home), va tenir un fill i es va separar. Quin embolic! En tot cas, considero que és un bona actriu.
Espero que la meva amiga Innombrable s'ho estigui passant bé aquest cap de setmana. Ahir vaig rebre un SMS d'ella i em va sorprendre gratament. 
Bé, vaig a preparar-me per veure la pel·lícula. Després potser us explico alguna coseta més...

PS: Anna, si surts de festa, que t'ho passis bé.... i si no, també!

4 comentaris:

  1. bona nit:
    no volia respondra't, però finalment he sucumbit...
    No, no he sortit... habitualment els caps de setmana hem dedico a llegir llibres i a llegir blogs interessants com el teu. Bé, mes que interesant, vull dir ben escrits...Per a mi no hi ha millor plaer que un bon text... i si a sobre el que diu es interesant, aleshores ja es l'extasi...
    Cadascú busca el plaer de diferents maneres: tu, tens las puber, jo las paraules..
    Bona nit
    Anna,

    ResponElimina
  2. Bona nit Anna,
    coincidim en el plaer de les paraules. És veritat, llegir (o escriure) un text ben escrit i, a sobre, interessant és un dels millors plaers. Un altre plaer indescriptible és quedar satisfet amb un text que has escrit i si, a sobre, li agrada a algú més, llavors ja és genial.
    Què estàs llegint? Quin tipus de llibres t'interessen? Quins autors?
    Les puber? Suposo que formen part de la meva vida com ho podrien fer altres. Estar en el lloc oportú i en el moment adequat és el que em va portar a conèixer-les. En tot cas, estem a gust junts. la meva relació amb elles es basa només en el sexe -pur i dur- i res més. Ho sé jo i ho saben elles. Jo sempre sóc molt clar en les meves relacions i vull que l'altra(es) persona(es) sàpiguen què estic disposat a donar i a rebre.
    Que gaudeixis de la lectura i ja parlarem (sempre que vulguis).
    Un petó.

    ResponElimina
  3. "Seis dias y siete noches, amb Harrison Ford i Anne Heche."
    (L'Exorcista)

    Ignorava que feien aquesta pel.lícula. Fa temps que la vaig veure
    i recordo que vaig pensar que ha de ser dur anar a parar a un lloc (del tot incomunicats...)
    amb un paio que et "repugna".

    La pregunta és: et pots enamorar d'un home que d'entrada només t'interessa perquè sap
    pilotar una avioneta i és l'únic que et pot traslladar? Mai no es pot dir d'aquesta aigua no en veuré, però sí puc dir que sempre que jo m'he enamorat d'un home o d'una dona ho he sabut a l'instant. Això que em el temps t'enamoraràs, amb mi no funciona pas.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. En aquest sentit som bastant semblants. Les persones i les coses o m'agraden o no m'agraden i és bastant difícil que canviï d'opinió.
    Això de "ja t'agradarà" no em funciona, no li veig el què.
    Enamoraments? Ufff!!!!! Mira que en són de complicats els enamoraments!!
    Un petó.

    ResponElimina