dilluns, 15 de març del 2010

CURIOSITAT MALSANA (LA NIT)

Molts dies escric de nits -no només al bloc- i em delecto del silenci, de la tranquil·litat, de la calma. Fa uns anys vaig conèixer una persona que també escrivia de nit -bé, ella contestava correus, xatejava, etc- per motius ben diferents al meus. Tots els motius són prou vàlids i tots acaben en un mateix punt d'origen: la nit. 
Des de fa uns dies, tinc un(a) comentarista anònim(a) que m'esperona a reflexionar sobre allò que escric. Bé, em sembla molt bé. La mirada crítica d'una altra persona sempre és d'agrair. Ens permet tenir un altre punt de vista, una altra versió d'allò que  podem arribar a considerar una veritat absoluta i que no ho és. Sempre m'ha agradat que em facin la contra. Atendre els raonaments aliens sempre és enriquidor. Només cal esperar que estiguin basats en el respecte -aquell respecte que m'inquiria que li definís- i en la bona fe. 
M'ha entrar una curiositat malsana envers la identitat d'aquesta persona i he fet càbales sobre qui pot ser. Si faig cas a allò que em diu en el seu darrer comentari, podria dir que és una dona. Ho havia sospitat des de feia temps. Hi havia un punt femení en la seva prosa, en la seva crítica esmolada com un estilet. La seva manera d'inquirir-me una resposta amb força i insistència em diu que és una persona de caràcter, amb les idees clares, però amb algunes fixacions. Be, tampoc vull treure un perfil psicològic a partir d'uns simples comentaris. Sí que puc dir -segurament equivocant-me. N?- que crec tenir una lleugera idea de qui és aquesta persona. Potser és una casualitat -jo mai he cregut en les casualitats- però hi ha fixacions, insistències i frases que em són familiars.
Escolto una mica Chambao, per a refrescar-me la memòria i recordar temps que mai retornaran. Temps feliços i meravellosos. Sempre he tingut l'esperança que algú voldria que tornessin -a mi, ja m'és ben bé igual- però el pas del temps i les decepcions m'han fet veure que mai tornaran. Ara la felicitat la busco en altres llocs, en altres aspectes de la vida, en altres racons del camí. Continua sonant Chambao -només en tinc tres o quatre cançons- i vaig fent memòria. Recordo episodis irrepetibles, coses que en l'època no els donava importància i que, posteriorment, m'han mostrat el seu significat. Sembla mentida quants detalls ens perdem en el moment en el que passen. La distància del temps ens ofereix l'oportunitat d'analitzar cada gest, cada frase, cada mirada, cada caiguda d'ulls...
El temps passa inexorable i sense esperar a ningú. Fa el seu curs i ja està. Aquest matí algú em deia que els meus post del cap de setmana eren "molt melancòlics". Sí, és veritat. Jo mai m'acostumaré a la política del caca, cul pet, pis... ho sento molt.  Estic acostumat a ser un "festivalero" del quinze, però quan treballo sóc molt seriós, malgrat pugui semblar el contrari. Quan treballo, embolcallo la seriositat en un halo de festa continua. No és veritat, la festa només és el vernís que cobreix el nucli dur i inflexible que em porta, em condiciona i m'obliga -a mi mateix- a intentar fer les coses de la manera més efectiva possible. 
Melangia? Sí i molta, no me n'amago. Melangia dels amics que ja no hi són, d'un estil de vida que mai més podré portar, d'un permanent estat de tensió, de fer les coses més increïbles sabent que t'hi jugues coses molt importants per tu i pels que et rodegen. Aquesta és la meva melangia, això és el que més trobo a faltar. També la trobo a faltar a ella, però això ja forma part d'una altra història...

3 comentaris:

  1. Diries que silenci, tranquil.litat i calma són sinònims?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  2. Escolta: t'agraden els pits de le Pink? Oi que ella no els té com una púber? vull dir que els seus pits aguanten un llapis o un boli, oi?

    A mi de la pink m'agraden moltes coses i entre aquestes moltes coses, el seu cul.Em perdo en ell; m'entra aquella mena de desig salvatge i encès que no acaba...

    Mira-la i contempla-la, no et distreguis:

    http://www.youtube.com/watch?v=06PbK_bTGqM

    És clar que sóc una dona! Tinc de tot però només una miqueta.
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!
    Afegitó: Bona nit...

    ResponElimina
  3. Hola Anònima!!!
    No, no són sinònims. Són tres conceptes diferents que gaudeixo per separat o conjuntament. En tot cas, en gaudeixo en comptagotes i aprofito cada instant.
    Força insinuants, sens dubte. Malgrat això, també t'he de dir una cosa: cada cos té el seu atractiu, tots i cadascun!(bé, sempre hi ha alguna excepció, no ens enganyem). Moltes vegades no es tan important el que es té com de la manera que s'utilitza. He conegut noies i dones que, sense ser exuberants,han sigut unes amants excepcionals. Un dia, amb més calma i per un altre conducte, podem parlar d'aquest tema.
    Un petó.
    PS: Per cert, aquest vídeo de la Pink és dels que més m'agrada. És molt bo! De fet, ara estic escoltant la cançó una vegada i una altra...

    ResponElimina