dimecres, 17 de març del 2010

T.A.T.U.

Una nova nit de vetlla acaba i jo continuo sense dormir. Sé que, a aquestes hores, la meva pregunta pot semblar estúpida o pròpia d'un dement però... algú sap on són les T.A.T.U.? Tant li fa, només era una excusa per parlar d'elles. M'agradaven molt aquestes noies -de fet, ara estic escoltant diverses cançons seves- i mirant en un arxiu del meu despatx -ja em direu quines hores són aquestes d'anar mirant arxius- he trobat un CD d'elles. Eren noies molt jovenetes que van provocar una mica d'escàndol amb el seu pretés lesbianisme (sempre vaig pensar que era una simple estratègia comercial).
Això em recorda, ara que ja és tard (o d'hora), una vegada que vaig tenir l'oportunitat d'afegir-me a una "festa" entre dues noies que es definien com a lesbianes, però que jo sempre he cregut que eren bisexuals. Ho vàrem passar força bé, no ho nego, i sempre m'ha quedat el cuc de repetir l'experiència. Va ser una nit d'aquelles que no t'esperes que acabi així, a Àustria, deu fer uns vuit anys. El més aproximat ha sigut la meva relació amb les puber-lolites, encara que elles són reticents a fer-s'ho entre elles. Diguem que el seu "objectiu" sóc jo.
La vida continua i els records del passat em porten moments de "Glòria" com aquests. Aquesta és la meva concepció del món des de que -ja fa una pila d'anys- vaig perdre tot l'interès per l'autoprotecció i vaig decidir viure ràpid i sense parar-me en consideracions maniquees. Llançar-se a tomba oberta és una temeritat, però no vull ser el darrer dels crèduls immortals. Fa més de vint anys que canto aquella cançó de José Feliciano -bé, crec que és d'ell- que diu:
Soy la sombra de una pena...
soy el eco de un dolor...
triste soledad que me queda hoy

El recuerdo de que te amé
y una extraña desolación
Soy la sombra de una pena
soy el eco de un dolor
quiero olvidar...
quiero encontrar perdón..
ten piedad de mi corazón
yo te imploro, oh mi señor

Borraré las tinieblas
y esconderé mi llanto
el recuerdo que sufro
se volverá un canto...
volveré a la vida ...hey..!
volveré a cantar...ya verás
volveré a la vida ...
volveré a cantar...ya verás..

La continuo cantant i, malgrat tot, continuo vivint....
PS: Encantat Anna. No, el teu sistema no m'ha funcionat, però ho continuaré provant...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada