divendres, 19 de març de 2010

PRIMER DIA A LA GLÒRIA (MALGRAT ALGUNS)

Un mal començament de dia sempre és l'avantsala i el preludi d'un final de dia genial. El matí ha sigut una nova edició del cul, caca, pet, pis del Guru de la Cort (jo penso que més aviat ja s'ha convertit en el bufó, però tot són opinions). Si tot l'esforç conspirador -d'altra banda simplista, massa evident i reiteratiu-  és dediqués a fer allò que correspon, potser anirien millor les coses. Ja s'ho faran (uns per acció i altres per omissió), no penso perdre ni un segon del meu temps per les seves reaccions de puteta prenyada.
A partir del migdia, la Gloria. El retrobament amb la m'omple d'energia i em fa oblidar a tots aquells que basen el seu protagonisme en la crítica -mentidera i falsa- als altres, no en la seva pròpia activitat. Mentre pujava al meu refugi -darrer lloc en el que em trobo a gust i en el que puc descansar- veia les muntanyes nevades. Malgrat ja fa prop de dues setmanes de la nevada, als cims i en els  llocs obacs, encara hi ha neu. Quin gran espectacle de la natura! Quina exhibició de força i quina demostració de petitesa als humans! Com gaudeixo de la duresa -i noblesa- de la vida a la muntanya! 
En arribar a casa, el ritual de sempre: obrir l'aigua, la llum i....sí, encendre el foc. Malgrat tinc una bona calefacció, sempre he pensat que el foc té un plus de relaxació, de naturalitat primitiva i de bellesa. Les flames tornen a ballar la seva dansa irregular i feréstega, sense descans, morint en el moment de consumir-se l'estella de llenya.
Aquest moment, quan estàs davant del foc, és el més indicant per a reflexionar, per a preparar estratègies i per a fer examen de consciència del darrer mes. No, no hi ha masses coses de les què penedir-se. Només un parell de coses sense importància, sense cap rellevància comparable amb les coses que li confessava al foc fa uns deu anys. Molt han canviat les coses des de llavors.
Demà serà un dia de descans. Fins i tot em veig amb cor de dormir. Ho necessito, us ho puc assegurar! 
Ja us explicaré com ha anat la nit.

PS: Un petó molt fort per dues noies força especials (comentaristes d'aquest bloc). També per les púber-lolites.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada