diumenge, 16 d’agost del 2009

CASUALITATS.

La vida és plena de casualitats i, en Pol, n'havia tingut una demostració. Fa anys, a principis dels anys 90, en Pol havia participat en una missió en un país sud-americà. En aquella època estava àvid d'aventures i s'apuntava a totes les missions que hi havia a l'estranger. Aquella era la seva primera missió però el seu caràcter estava forjat per mil aventures en territori nacional. Posteriorment, vindrien altres missions al Golf Pèrsic, a la zona dels Balcans -en diverses ocasions-, a Angola, a l'Afganistan, i novament al Golf Pèrsic.
En aquella primera missió, en Pol hi anava amb l'expectativa d'ajudar unes pobres gents que havien estat víctimes d'una guerra fronterera molt cruel. Allà va ser responsable d'una zona fronterera, com a cap d'un escamot d'interposició i desarmament. Per aquella època ja realitzava alguna feina extraoficial per la Casa. Aquella era la porta per entrar a la roda que, posteriorment li permetria viatjar per mig món i gaudir de la seva professió. Era una vida dura i perillosa, molt perillosa. Allà és on va aprendre a no estar condicionat per la por a morir, per la por al sofriment físic i psíquic.
En aquells temps, va conèixer en Raül, un cap de la guerrilla d'un dels dos països en conflicte. A sud-amèrica, l'exercit regular es confon amb la guerrilla. Unes vegades lluita contra ella i d'altres li serveix de recolzament en els seus enfrontaments davant forces estrangeres. En aquests països hi ha un sentiment molt fort de pàtria i, en cas de conflicte contra un altre país, deixen les seves lluites internes per tal de fer un front comú.
Com us deia, en Raül era un cap de la guerrilla conegut per la seva duresa. Era una màquina de fer la guerra, de matar, sense cap sentiment, sense cap remordiment. Estava lluitant des dels 15 anys i era la seva professió. La missió d'en Pol era fer de força d'interposició i desarmament -concepte que per a la guerrilla no existia- entre les forces d'en Raül i les forces de l'altre país en conflicte. Va ser dies molts durs, inacabables, sanguinaris i cruels. Finalment, es va aconseguir que les forces d'en Raül lliuressin les armes amb el compromís del govern del seu país de concedir-los l'indult pels temps en els que havien lluitat contra el seu propi exercit.
En Raül, com la resta de guerrillers es van reintegrar a vida civil i van retornar a les seves cases amb les seves famílies. En Pol encara ara recordava la cara d'en Raül. Era una cara dura, marcada pel sofriment i més pròpia d'un home de 40 anys que d'un home de 23, que eren els anys que ell tenia. En aquella època ell ja feia anys que estava casat i amb fills. En aquests països sembla que la vida passi més ràpida, que la gent faci les coses abans. També moren abans...
Doncs bé, fa uns dies, en Pol va retrobar en Raül. Havia vingut a treballar al país d'en Pol. Ara feia d'encofrador i també havien vingut alguns dels comandaments intermedis que ell tenia a la guerrilla. Van estar prenent cafè i van parlar dels vells temps. En Raül li va explicar que el tema de la construcció, darrerament, estava molt fotut i que ja tenien la feina d'abans. En Pol li va fer una proposta. Li va explicar la situació que estava vivint i li va demanar ajuda. Una de les coses bones que tenia en Raül i la resta era que havien entrat il·legalment i, per tant, no estaven controlats per ningú ni tenien antecedents. En Pol, a través d'uns amics seus, s'encarregaria que les famílies d'en Raül i els seus, rebessin directament diners per tal de compensar les feines que els hi encarregaria.
Aquesta era una de les grans avantatges que tenia en Pol. Conèixer gent de mig món sempre és una avantatja. Haver-se portat bé amb ells en el passat, també ho és. Tenir l'oportunitat de portar-se bé amb ells en el present, també ho és. Només calia fer-los-hi fer la feina bruta. L'altra feina, la de planificació i logística, la farien els ex-companys d'en Pol, molt millor instruïts en aquests afers i amb més contactes a nivell nacional. Ara només era qüestió de lligar-ho tot.

Què us sembla? Creieu que en Pol podrà lligar-ho tot per tal d'iniciar la seva revenja? Em refereixo a la revenja final. Primer encara calia la revenja moral, la que consistia en l'escarni i en evidenciar tota la trama que s'havia muntat per tal d'enfonsar-lo. Participeu i feu les vostres aportacions. Per cert, maca la foto eh?. És d'un amic i ex-company meu -de l'Exorcista- i està feta en unes maniobres del GOE.

1 comentari:

  1. Hola compañero.
    ¿Te acuerdas de esa foto?. Han pasado años, muchos años, puede que demasiados.
    Mañana te llamaré y hablamos de nuestro tema. No te preocupes, nosotros eramos mucho más jóvenes que tu y todavía estamos en forma. No somos tan viejos...jejejejeje.
    Aguanta que pronto llegaremos nosotros y te limpiaremos el terreno.
    Un abrazo amigo.

    ResponElimina