dilluns, 8 de març del 2010

NO DORMIR, PLUJA, NIMFES I INNOMBRABLES

Plou. No gaire, val a dir-ho, però sento com cauen les gotes al carrer. Una altra nit sense dormir em proporciona el silenci necessari per a poder-les sentir. És un ritme compassat, sense estridències. Només uns petits alts i baixos em fan intuir que s'incrementa o disminueix la força de la pluja. Una altra nit en blanc, sense cap altra companyia que l'ordinador i el silenci. Un silenci que, de tant en tant, es trenca i provoca el meu neguit.
Ahir al vespre, algú em va trametre les bases d'un concurs de contes per a nens (amb comentari inclòs), lamentant-se de que no era per adults. Amb el que no comptava aquesta persona és que jo sóc l'home dels mil recursos. Jo -a diferència d'altres- no hiperventilo, jo busco una solució. Segurament hi presentaré el relat de la nimfa Irun -una mica modificat, això sí-, aquell que pel seu mal cap es expulsada del bosc i esdevé puta. Caldrà donar un altre nom a la Ramera del Gran Sacerdot i a la resta de personatges, però crec que ho podré fer. Hauré de fer un gran esforç per tal de donar el mateix missatge moral i educatiu -que és un dels components que trobo més importants en els contes infantils- sense que resulti obscè o de mal gust, i s'adeqüi, tant en el llenguatge com en l'acció, al public al que va dirigit. Cap problema, segur que trobo una solució satisfactòria i amb un missatge prou entenedor per a tothom. El lector infantil i l'adult han de poder identificar clarament quines són les mancances morals de la nimfa Irun, els seus "pecats viciosos" i per quin motiu arriba a la seva situació actual.
La vida ens proporciona grans satisfaccions i la meva amiga innombrable avui m'ha donat una nova satisfacció. Una conversa llarga, intel·ligent -avui en dia costa molt de trobar- i plena d'una cosa que he intuït que era afecte, m'ha fet gaudir d'una bona estona. Penso que hi pot haver un futur sòlid en tot això. No ho sé i tampoc representa cap repte, només és una intuïció desitjable.
Estic preparant un nou relat curt. Va sobre unes noies que descobreixen que totes es ficaven al llit amb el mateix home a través de la coneixença d'una malaltia que totes pateixen. Resulta que aquest bon home tenia algun tipus d'infecció que ha traspassat a totes. Quan elles s'adonen que tenen la mateixa malaltia, comencen a indagar què tenen en comú i -malgrat els recels del principi- arriben a la conclusió que totes han estat enllitant-se amb el mateix home. Això crea una situació còmica, grotesca i surrealista que lliga tot el relat. Ja ho aniré lligant tot, mica en mica.
Ara vaig a començar a preparar les coses per d'aquí una estona, quan començarà una nova setmana laboral i personal plena de noves "emocions".

4 comentaris:

  1. la nimfa Irun com té els pits? És dolcíssima, o més aviat càlidament tèbia?
    Què duu als cabells: cloïsses o fulles de dacsar? I a la fenedura, què hi duu?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  2. La nimfa Irun té els pits com una púber. És dolça però amb alguna arrencada de geni juvenil. Als cabells hi porta alguna flor del bosc. Va nua, completament nua...

    ResponElimina
  3. I a què fa olor aquesta flor del bosc?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Fa olor a herba fresca, a viola, a molsa mullada....

    ResponElimina