dimarts, 27 d’abril del 2010

DIA EXTRAORDINARI

Fantàstic, genial, espatarrant, superb.... i molts altres adjectius positius podrien definir el dia d'avui. Curt? No, curt no! A les 6.30 h. ja estava fent correus i fa una estona encara en contestava. Era com una "guerra del correu" o "qui aguanta més". Correu i resposta, contraresposta i novament una altra contracontraresponsta. Genial, brutal, únic. Malgrat tot, tinc el pòsit agredolç de saber que encara queda alguna il·luminada que pretén marejar la perdiu. Tant li fa! Al final, tot cau pel seu propi pes. 
Avui he gaudit com feia molt de temps que no gaudia. Ha sigut un "pim pam, pim pam, pim pam", un no parar. Aquests són els dies que valen la pena!!! En aquestes ocasions és quan es demostra la resistència de cadascú, quan es demostra què està disposat a fer cadascú. De parlar tothom en sap, però arribada l'hora de la veritat.... 
També he tingut una sensació de "tibantor" i "costures que peten" que no m'ha acabat de fer el pes. Digueu-me maniàtic, però hi ha coses que no entenc, que no comparteixo i que no crec que siguin bones per ningú (ni tan sols per a qui les promou).
Bé, també he notat una millora substancial en un assumpte que em tenia mig (tampoc massa) preocupat. S'han de canviar algunes tendències negatives a unes altres més positives i, em penso, que s'ha iniciat un bon camí per tal de fer-ho. Per celebrar-ho, demà portaré un dels meus "chambergos" a l'oficina (no un dels usats, dels que m'aprecio tant). És un de nou que tinc, que el vaig usar només un parell de dies per unes jornades especials. Em fa gràcia tenir a prop meu algun objecte d'altres èpoques. No per res, només per tenir present d'on vinc i cap on vull anar, només això. Qui no recorda el seu passat, no té futur. 
Demà més, amb les ganes de sempre, amb un únic objectiu i amb només un únic propòsit: que les coses surtin com han de sortir. No m'interessen ni les conxorxes, ni els mals rotllos, ni les confidències conspiradores, ni.... ni tot allò que no sigui fer el que he de fer!!! El tema gilipollades el deixo per altres que (pel que es veu) tenen més temps per perdre que jo.
Com diria "El Niño de la Bolita": "Que Dios reparta suerte"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada