dimarts, 20 d’abril de 2010

NIT EN BLANC

Sant tornem-hi, que no ha passat res!! Una nit més en blanc. Ahir al vespre vaig veure un comentari nou d'en Lupus (quin cabró està fet. En Ronin també) en el que m'explicava les festes que s'estan muntant a Aràbia Saudita. No hi ha res com poder viure una vida com la seva, ex-meva. 
Potser algun dia em retiri a algun lloc recòndit i apartat a acabar els meus dies. Fa un temps, algú em deia que això es nota. Es veu que, quan t'arriba el final, hi ha algun tipus de mecanisme interior que t'avisa del desenllaç. Cony!!! Ja podria avisar-te amb cinc anys d'antelació. Segurament, moltes coses de les que ens obsessionen, deixarien d'obsessionar-nos. Moltes preocupacions canviarien de posició en la nostra escala de prioritats.
Fa una estona que he estat a punt de fer un cop de cap. Res, impossible. Quan penses que ja és possible abraçar a Morfeu, "la veu" torna i et rescata de la semi-inconsciència. Tot té el seu costat positiu i, en aquest cas, és que estic escrivint més que mai. No parlo del bloc, que també, parlo de les històries relats i de totes aquelles pàgines plenes de lletres -a vegades simples notes-, esborranys del que un dia seran un text amb cara i ulls.
No pretenc batre un rècord d'escriptura, però m'anirà molt bé pel futur tenir una sèrie de notes -algunes simples frases- que obriran la porta de noves aventures. A vegades una simple frase es capaç de desencadenar set o vuit pàgines sense gaire esforç. Proveu d'agafar dues paraules, les primeres que us passin pel cap, intenteu muntar una història -per molt irracional i surrealista que us sembli- i veureu que no és tant difícil. De fet, quan més inversemblant pugui semblar la relació entre les dues paraules, millor.
Bé, ho deixo. Avui és Sant Tornem-hi i d'aquí una estona ja estaré en funcionament. Cada dia em costa més, no ho nego, però ho continuaré fent fins que el cos aguanti. No sé quant de temps aguantarà, però serà el que hagi de ser, ni més ni menys, i no hi podré fer res més. Després ja res importarà... 

PS: Per cert... què tal el diàleg d'ahir? Espero que us hagi agradat!

3 comentaris:

  1. bona tarda!!
    el dialeg d'ahir fantàstic.
    De forma i de contingut. Que bé has expresat el caracter altruista d'aquell amic que estima.. i sempre estimarà al seu amic malgrat l'altra moltes vegades es comporti com no ho hauria de fer.
    Serem idiotas els que actuem així?
    Segur que si... probablement quan vem neixar no ens va arribar prou oxigen al cervell... deu ser això... segur!!
    Cada dia escrius millor...
    Anna,

    ResponElimina
  2. Hola Anna!!!
    Sempre intento -a vegades inconscientment- donar una mica de mi en cada personatge. Les circumstàncies no importen, però els sentiments, els principis, les maneres de fer, a vegades, són les meves.
    Si estic convençut d'una cosa, és que l'amistat ha d'estar per sobre dels fets puntuals. En ocasions, les persones fan les coses per motivacions que no podem entendre -tampoc cal si l'amistat és forta- i aquí entra la confiança, el saber que l'acció de l'altre persona no ha estat motivada per la mala fe i que tot és producte de pressions externes, de -no ho dic ofensivament- manca de caràcter, de la pròpia manera de ser d'aquella persona. El sentiment d'amistat ha d'anar de la mà de la confiança, de la comprensió i del respecte.
    Mal va una societat quan les rara avis són aquells que tenim, o intentem tenir, sentiments nobles.
    Un petó i continua sent una rara avis...

    ResponElimina
  3. "Per cert... què tal el diàleg d'ahir? Espero que us hagi agradat!"
    (L'Exorcista)

    El vaig començar a llegir, però ja al principi el vaig deixar córrer; no em
    va motivar a seguir-lo llegint i això és tot.

    I les fotografies: ni fu, fi fa...
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!


    "El sentiment d'amistat ha d'anar de la mà de la confiança, de la comprensió i del respecte."
    (L'Exorcista)

    I què és un sentiment?
    I què és el sentiment d'amistat?
    I per què aquest sentiment només ha d'anar de la mà de la confiança, de la mà de la comprensió, de la mà
    del respecte, però no pas de la mà de l'AMOR?
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina