dijous, 1 d’abril del 2010

OLE!, OLE!, OLE!...

Us ofereixo una imatge de com penso que ha d'estar el meu cervell després de quatre dies sense dormir. Novament, m'he quedat tota la nit en vetlla i d'aquí unes hores ja tornaré a estar pencant com un campió. He descartat l'opció de l'alcohol que em proposava #M#, ara no em puc permetre estar amb ressaca.
Avui pot ser un gran dia. Potser -si la conjunció astral, boja i imprevisible, en què s'ha convertit la meva vida, m'ho permet- pujaré al refugi de la muntanya. Si no és així, esperaré a demà. Friso per estar allà, lluny de tot plegat, i poder dormir. No dormir durant quatre dies -excepte petits cops de cap- és excessiu fins i tot per a mi. 
Retrobar-me amb la Heidi i les cabretes sempre és un bàlsam per la meva existència. Marxaré amb la sensació d'haver passat uns dies força productius i unes nits força treballades. Si avui no em falla el dia, puc dir que aquesta ha sigut una gran setmana.
Per cert, quina llàstima l'empat del Barça!!! Podia haver estat una golejada impressionant!!
Ho deixo, vaig a preparar-me pel darrer dia. Un dia en el que, espero, no es torci aquesta bona ratxa.
Fins després, ja sigui des de casa o des del refugi (espero que sigui aquesta segona opció).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada