dijous, 22 d’abril de 2010

EL PELUQUES, LA LLAMA ESCOPIDORA I ALTRA FAUNA

És la tercera vegada que inicio aquest post, estic espès, cansat i amb una son que fa esfereir. No podria destacar només una cosa del dia d'ahir. Hi ha moltes coses i molt sucoses, però la disjuntiva "perruca sí, perruca no" va ser una de les més fascinants dels darrers dies. Avorrit d'escoltar mentides, paranoies, cops de cua de desesperació davant del que sembla inevitable, actes surrealistes consentits i tota una sèrie de despropòsits, vaig arribar -em van fer arribar- a la conclusió que el meu model és caduc i que he d'adoptar el modus vivendi i operandi de l'Excels. És ell el model? És la seva dedicació la correcta? És aquesta manera rastrera d'actuar la que és més valorada? Cal canviar? Cap problema! Es canvia i s'ha acabat! Total, segur que hi surto guanyant. Si és el que es porta, portem-ho així.
La llama escopidora... ah!, quin magnífic animal! Per tal de defensar-se, escup a tothom. Un magnífic exemple d'autoprotecció i d'autoafirmació! Cada dia estic més meravellat de com es mou pels diversos àmbits i exerceix la seva única virtut.
Ahir també va ser un dia d'acció i de converses vespertines. Tot molt interessant i molt cansat. Ja n'estic fart de donar voltes a les mateixes coses mil vegades. De que permetin parlar a qui només sap mentir i tergiversar les coses. Ja s'ho faran tots plegats. Finalment, qui pot solucionar aquesta situació, només es dedica a atorgar butlles papals a aquells que estan més en fals. Increïble, però cert. 
Ho deixo, no tinc ni ganes d'escriure. La nit ha sigut molt cansada i el dia pot ser molt intens. Només espero que aquell que -avui- no es pot permetre el cometre un error, no el cometi. Ho interpretaria com una nova provocació i una nova ofensa, que ja no estic disposat a aguantar més. Espero que el seny s'imposi i no caiguem novament en aquella actitud de paternalisme mal entès, de messianisme ridícul i innecessari. Bé, al vespre ja us explicaré com ha anat tot plegat. O no, potser no caldrà...

PS: Per segona vegada en tres dies m'han negat el plaer de contestar una pregunta. No tenien por de fer-me la pregunta. La por era de la resposta. Bé, crec que el millor és no esperar que m'ho preguntin, tirar pel dret i que peti el que tingui que petar... Total, ningú m'ho pot negar i serà una bona sorpresa!!!

5 comentaris:

  1. "Per segona vegada en tres dies m'han negat el plaer de contestar una pregunta."
    (L'Exorcista)

    I per què et deixes negar la passió per respondre?

    I que no et refresquen les preguntes?

    Les preguntes t'aturen?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  2. "Bé, crec que el millor és no esperar que m'ho preguntin, tirar pel dret i que peti el que tingui que petar... "
    (L'Exorcista)


    Si escoltes el silenci descobriràs que no és mut, ve-t'ho aquí!

    I també descobriràs que contraria vivament el mutisme.

    Oi que t'agrada escoltar?
    Doncs escoltar demana molta activitat.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  3. No, si el problema és que ni han formulat la pregunta. Aquest és el veritable problema!!!
    Tant li fa! Ja no és necessari...

    ResponElimina
  4. Quina llàstima!

    La teva actitud és desengany o mandra?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina