diumenge, 11 d’abril de 2010

LA TRUCADA (II)

Aquest post és la resposta al "repte" que em planteja l'Anonim(a), comentarista mordaç i punyent d'aquest bloc -que em fa treure la son de les orelles i m'esperona-, sobre una trucada feta per una dona. Per aquest post faré servir dos personatges que utilitzo freqüentment: En Pol i la Irun.

Quarts de sis de la matinada. Sona el telèfon i en Pol el deixa que soni tres o quatre vegades amb l'esperança que sigui una equivocació i aquella persona s'adoni que no era a ell a qui volia trucar. Finalment, prem la tecla verda i, mig adormit, respon:
- Sí?
Es fa un silenci i ningú contesta.
- Digueu?- diu, inquirint una resposta.
- Hola Pol- diu una veu femenina, insegura i en veu baixa.
- Hola. Qui ets?- pregunta amb una barreja de curiositat i indignació per haver vist pertorbat el seu descans.
- Sóc jo, la Irun- respon, encara en veu baixa però amb fermesa.
Un nou silenci deixa la nit òrfena de paraules i deixa en l'aire la tensió d'una conversa que encara no s'ha produït.
- Digues alguna cosa- diu ella passats uns instants.
- Ho sento, mai hauria imaginat que me trucaries. Què vols?
- Parlar amb tu. 
- Creus que queda alguna cosa per dir?- li respon en Pol. -I a aquestes hores?
- Sí, queden moltes coses per dir. Crec que tots dos tenim moltes coses per dir!
- D'acord, parlem. Com estàs? Per quin motiu em truques a aquesta hora? Perquè t'has decidit a trucar-me? 
- Bé, ben fotuda. I tu, com estàs? Et truco a aquesta hora pel motiu que tu ja saps: Ara en Josep dorm. Ja li he fet prou mal i no vull fer-ni més. Et truco perquè crec que no m'he portat bé amb tu. Necessito parlar-ne. Estic feta un embolic! Tot plegat ha sortit de mare i ja no controlo com acabarà tota aquesta història.
- Mira, jo ja fa temps que passo d'aquesta història. Crec que s'et va escapar de les mans en el minut zero i que, durant tot aquest temps, has anat fugint endavant. Has de centrar-te, pensar en conjunt, veure les conseqüències i moure fitxa.
- Creus que és tan fàcil? L'únic que pot entendre tot això ets tu. Només tu i jo en sabem tota la veritat. En el seu moment vaig haver de mentir. Estava acorralada i tenia massa fronts oberts. En Josep començava a sospitar, el Gusi és molt gelós i es creia que hi havia alguna cosa entre tu i jo. Tot va començar per un atac de banyes del Gusi...
- Hòstia Irun, i no hi havia una altra manera de fer les coses? Saps el merder que has creat per la teva nimfomania? Saps què? Al final, m'he menjat tot el marron sense haver tastat el pastís. Més d'una vegada he pensat que això ho arreglaríem en un "festival" entre tu i jo.
- Ha, ha, ha, ha, ha, ha.... Com pots tenir els collons de prendre-t'ho d'aquesta manera? Sempre he admirat aquesta capacitat que tens de mantenir la fredor en els moments difícils. Aquesta seguretat teva sempre m'ha admirat!
- Estic mig clapat. Escolta, no en podem parlar en un altre moment? Penso que si vols parlar-ne ara no és ni el moment ni la manera. Quedem un dia i parlem de tot plegat. 
- I quina excusa busco? En Josep està molt mosquejat i cada vegada em costa més desmarcar-me.
- Ja en trobaràs alguna, ets una especialista en buscar excuses.
- Cabró!!!
- No intentis donar-me la volta. Tots ens coneixem i sabem del pal que anem.
- Val, ja em buscaré la vida. On vols que quedem?
- Fes-me un comentari al bloc. Demana'm que et recomani un restaurant. Jo et contestaré. Dos dies després de la meva contesta, quedem en aquest restaurant a les 2 del migdia. Si et va bé, em fas un altre comentari dient-me que faràs cas a la meva recomanació. Així no hi hauran trucades pel mig.
- Hòstia, nen! Es nota en què treballaves abans. D'acord, fem-ho així. Saps? Em penso que farem alguna cosa més que dinar...
- Ha, ha, ha, ha... Ets incorregible!!! Quan sigui el moment, ja en parlarem. Ara ho he de deixar. Estic fet pols i necessito dormir.
- Si, jo també ho he de deixar. Un dels nens s'ha despertat i en Josep no trigarà gaire en despertar-se. Ja et faré el comentari. Fins que ens veiem, un petó...
- Ja ens veurem. Un petó.

Bé, la conversa podria anar, més o menys, així. Sens dubte, hi poden haver mil variants. En tot cas, crec que aquesta podria ser una possibilitat molt factible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada