dimecres, 7 d’abril de 2010

MAL D'ESTÓMAC

Sóc un imprudent, ho sé. Mai hauria d'haver demanat per dinar aquell plat de fideuà (amb el seu corresponent allioli). Sé que sempre m'acaba fent mal, però ho demano sempre. És que m'encanta la fideuà... Ara, el mal d'estómac és fenomenal. Dubto si s'ha incrementat pels molts cafès que he pres avui, però el cert és que estic fotut. 
A la vida passa el mateix: sempre ens agrada allò que sabem que ens farà mal. Ens venç el desig i ho acabem passant malament. Què hi farem, la carn és dèbil...
Avui havia sigut un d'aquells dies que mereixen la pena. Moltes coses a fer i, finalitzat el dia, una gran majoria fetes i la resta encarrilades. Què més es pot demanar? Bé, es poden demanar moltes coses -al temps- però crec que ja n'hi ha prou. Demà podria -dic podria atès que no depèn de mi- ser un dia tranquil. No hi ha cap motiu que justifiqui que no ho sigui. Segur que algú trobarà algun motiu per fer que no ho sigui -alguna "urgència històrica", alguna hiperventilació, algun capritxet, el que sigui- i que tingui que tornar a cabrejar-me. Demà testaré una cosa: vull comprovar la reciprocitat d'una cosa. Fins demà al vespre callaré, no vull aixecar la llebre. Ja us faré cinc cèntims de com ha acabat el meu "estudi sociològic i emocional".
Avui, durant un moment, m'he retrobat amb gent que ha tardat 2 minuts en prendre una decisió, que no ha estat deu dies marejant la perdiu per acabar dient allò que tothom ja sabia des del principi. Ha estat un gran plaer. El binomi problema/solució s'ha conjurat en breu espai de temps i, allò que podia ser motiu de grans reflexions existencials, objecte d'estudi i tema d'una tesi doctoral, el problema ha trobat una solució immediata. 
Ja us dic, ha sigut un dia de gran satisfaccions, però la vida mai ens ofereix un dia perfecte -no fos cas que ens hi acostuméssim- i m'ha "obsequiat" amb un considerable mal d'estómac.
Demà -o més tard, si em marxen aquestes punxades al ventre- més...

5 comentaris:

  1. bona nit....
    no sé de que va tot el que expliques, imagino que deu ser relacions i circunstancies de la feina. Es continua la referencia que fas de les teves maquinacions... que si poses paranys, que si fas allò per obtenir quelcom...
    Tu diries (tenint en compte el teu caire militar) que és tracta "d'estrategies per descubrir a l'enemic"... però a mi m'agrada més imaginar-te com un personatge de l'Ibañez (el que feia còmics) que es deia Doña Urraca... que era una mena de pseudobruixa que no paraba de pensar com podia fotra a l'altre.
    El que m'agradava i em meravellava del personatge, era el que disfrutava (s'ho pasava d'allò mes bé) pensant les seves futures accions... no necesitava res més...a ningú més...sempre anava sola...i rient dels seus propis pensaments i futures malifetes.
    Anna,

    ResponElimina
  2. Hola Anna
    No, no va ben bé d'això. Moltes vegades, les històries només són una excusa per a parlar de sentiments, de circumstàncies i coses que no tenen res a veure amb allò que s'explica. A vegades, els posts poden estar escrits en primera persona com ho podrien estar en tercera persona. El que es tracta és de posar una història que suporti uns sentiments determinats. La història -considerada com a trama- és el menys important, els sentiments són el que realment importen.
    Caire militar? Per quin motiu ho dius això?
    Considero a Ibáñez un geni i m'encantava la 13 Rue del Percebe, que considero un compendi de totes les cares -en clau d'humor- del poliedre que és la nostra societat.
    També m'agradava Doña Urraca (El seu creador i dibuixant era "Jorge" Pseudònim de Miguel Bernet, no Ibáñez). Com bé dius -per resumir-ho- era autosuficient i amb la capacitat -que jo considero intel·ligent- de riure's d'els seus propis pensaments. No tothom és capaç de fer aquest exercici d'autoanàlisi i d'autocrítica.
    El que sí que em diferència d'aquest personatge, és que no intento fotre a ningú. No em cal -a diferència d'alguns- per a ser feliç. El meu concepte de com viure la vida fa que em sigui indiferent la vida i miracles dels altres. Intento concentrar-me en les meves coses i la meva satisfacció no passa per la desgràcia aliena.

    Un petó molt fort i, com sempre, gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina
  3. "Ens venç el desig i ho acabem passant malament. Què hi farem, la carn és dèbil... "
    (L'Exorcista)

    I això no és com instal.lar-se? I instal.lar-se no és com morir?
    Qui té més egoisme, tu, el teu desig o el teu vàter?

    Què farà el teu vàter:
    es deixarà empastar per la teva carronya?

    Que passis un bon dia 8... i el teu vàter també!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. El water ja està oblidat. Avui toca gaudir.
    Gràcies per això del dia 8. Trasllada la meva felicitació a qui tu ja saps.
    Un petó.

    ResponElimina
  5. Hola wapu.
    Felicitats!
    Quedem avui a les 9 del vespre en el lloc de sempre. Et volem fer un regal que mai oblidaràs "Papuchi".
    De moment, escolta, escolta... i mira

    http://www.wikio.es/video/happy-birthday-mr-president-133836

    Un petó (avançament dels d'aquesta nit)

    Sílvia i Sònia.

    ResponElimina