dijous, 1 d’abril del 2010

FINALMENT, EL PARADÍS.

Si heu estat alguna vegada a la Vall de Núria, sabeu com impressiona veure aquell meravellós paisatge quan el cremallera surt del darrer túnel. En el meu cas, tinc aquesta mateixa impressió quan es passa el darrer revolt de la carretera de muntanya i s'ofereix al davant l'impressionant vista del poble al mig de la vall. L'aiguabarreig dels rius que creuen el poble és el centre a partir del qual s'estenen les construccions, com si volguessin grimpar muntanyes amunt.
Avui he arribat a casa, després d'anar a treballar i, una vegada acabades les darreres obligacions, he dinat amb una certa pressa. Quan ho he tingut tot lligat, he fet un pensament i m'he escapat. Ho necessitava i no he volgut esperar-me més. Necessitava pujar a la muntanya i ho he fet. Fa mitja hora que he arribat, he obert la casa i, ara que ja ho tinc preparat per a passar aquesta primera nit, he decidir compartir aquest gran plaer que sento.
Una conjunció de bona sort -i de planificació- ha fet que el viatge fos breu i profitós. Sempre aprofito aquestes dues hores i mitja per tal de poder apuntar alguna cosa a la meva llibreta. Idees sobre propers relats, descripcions de paisatges, diversitat i tipologia humana -no sabeu quina riquesa té viatjar en transport públic- i totes aquelles coses que semblen bajanades però que, a partir de les quals, construeixo històries impossibles. Durant aquest viatge, he posar les bases i primers apunts d'un parell d'històries. Una es dirà "L'home que olorava els homes" i l'altra "Mauthausen al pis de dalt". Tenia intenció de posar títols diferents a aquestes històries ("El tonto contemporani" i "El perdonavides"), però final m'he decidit pels primers.
M'esperen -així ho desitjo- dies de relax, de calma, de bona lectura i escriptura. Dies de parèntesi en la meva vida personal i professional. Aquests petits períodes aquí a dalt, són un massatge a l'ànima, una reorganització mental en tots els aspectes.
De moment ho deixo aquí. Vaig a menjar alguna cosa per a sopar. Potser després tindré ganes de dir més coses...

2 comentaris:

  1. disfruta d'aquest dies...
    Quan un esta completament sol i és una soletat triada, es quan millor es pot trobar.
    L'escriptor com tu, necesita la soletat i la quietut per trobar, el mot adequat, el verb adient,i la paraula decisiva per formar un texte que quan el llegeixes, tingui la sonoritat d'un nocturn de Chopin.
    Anna,

    ResponElimina
  2. Hola Anna,
    Aquesta nit he pogut dormir, estic pletòric i amb unes ganes boges d'escriure. Si m'ho permets, fins i tot faré un relat basant-me en com t'imagino.
    En tot cas, que passis una bona Pasqua, mengis molta mona i siguis molt feliç.
    Un petó.

    ResponElimina