Si amics, cada dia m'ho passo millor. Escric ara, que tinc cinc minuts de tranquil·litat i puc gaudir d'un moment per la meva gran passió: l'escriptura. Noto moviments extranys i gent que dóna passos enrera (en tots els sentits). No m'importa. Ja res m'importa. Bé, si que hi ha una cosa que m'importa: continuar en la bretxa. Continuar donant la cara com sempre (no tothom ho fa). La vida, a vegades, ens sorprén amb coses inesperades. No sempre agradables, val a dir-ho.
Perdoneu, ara estic escoltant una cançó de Duncan Dhu que es diu "La tierra del amor". No l'he posada expressament, estava a la llista de reproducció de l'i-tunes. La lletra està força bé:
Perdoneu, ara estic escoltant una cançó de Duncan Dhu que es diu "La tierra del amor". No l'he posada expressament, estava a la llista de reproducció de l'i-tunes. La lletra està força bé:
No me busques en la tierra del amor
con la noche me habré ido sin adiós
la leyenda contará lo que ocurrió
un amor que por maldito se prohibió.
Tu pañuelo en mi pecho y una flor
en mi escudo se dibuja un halcón
he perdido apellido y posición
mi caballo, mi armadura y mi honor.
¡Oh! tierra de castillos me viste nacer
me despido de tus campos por última vez
más allá de esas colinas te esperaré
una vez que el gallo cante al amanecer.
con la noche me habré ido sin adiós
la leyenda contará lo que ocurrió
un amor que por maldito se prohibió.
Tu pañuelo en mi pecho y una flor
en mi escudo se dibuja un halcón
he perdido apellido y posición
mi caballo, mi armadura y mi honor.
¡Oh! tierra de castillos me viste nacer
me despido de tus campos por última vez
más allá de esas colinas te esperaré
una vez que el gallo cante al amanecer.
Bé, continuem amb el que us deia... Això, que cada dia m'ho passo millor i és així per un motiu molt concret: darrerament relativitzo més les coses. Ja estic completament blindat. Ja no m'impressiona estar incomunicat, no obtenir resposta. Les coses són com són i no d'una altra manera. Per cert, la meva grandesa i la vostra (d'alguns) baixesa és aquesta. Jo no canvio segons bufa el vent, no em cal, jo no vull quedar bé amb tothom.
Ara només hi ha una cosa que m'obsessiona i forma part del meu àmbit privat. De totes maneres, m'encanta veure com us expliqueu les coses (la majoria dites per mi perquè us les expliqueu) i com aneu donant voltes i més voltes. Ja he agafat aquesta "posició d'helicòpter" i us veig com a formigues petites que es van movent sense rumb, com quan trenques una corrua de formigues i totes van pel seu compte, desesperades per no trobar el company que portaven al davant. La meva avantatja és que ja no considero que tingui res a perdre.
La vida és molt llarga i també molt curta, tot depèn de com la visquis... o de quan temps vols que duri. D'aquí unes hores -a la 1 o així- ja estaré dormint, sense pensar en res ni en ningú. Unes hores, poques, de ment en blanc, de desconnexió d'un món complicat i "torticero" com diria el meu admirat Federico.
Ara només hi ha una cosa que m'obsessiona i forma part del meu àmbit privat. De totes maneres, m'encanta veure com us expliqueu les coses (la majoria dites per mi perquè us les expliqueu) i com aneu donant voltes i més voltes. Ja he agafat aquesta "posició d'helicòpter" i us veig com a formigues petites que es van movent sense rumb, com quan trenques una corrua de formigues i totes van pel seu compte, desesperades per no trobar el company que portaven al davant. La meva avantatja és que ja no considero que tingui res a perdre.
La vida és molt llarga i també molt curta, tot depèn de com la visquis... o de quan temps vols que duri. D'aquí unes hores -a la 1 o així- ja estaré dormint, sense pensar en res ni en ningú. Unes hores, poques, de ment en blanc, de desconnexió d'un món complicat i "torticero" com diria el meu admirat Federico.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada