dimecres, 10 de juny del 2009

EL RETROBAMENT V

Per clamorosa petició popular (sou uns viciosos) acabo El Retrobament (o almenys la cinquena part). He esperat força temps a fer-ho, he vist les vostres propostes (n'he descartat moltes que eren massa brutals), i m'ha sortit el que a continuació us proposo. Jo, a aquest personatge que es diu Irun, l'hi tinc un gran apreci. És un dels primer personatges que vaig crear en la meva segona etapa d'escriptura. Em sembla recordar que va néixer l'any 2001, en una època en la que jo m'estava reinventant com escriptor i em va inspirar diversos relats.

Quan va marxar el cambrer en Pol va mirar l'Irun i ella va abaixar la seva meravellosa mirada, va inclinar el cap i fins i tot va semblar que es posava vermella. La mitja penombra en la que en Pol havia deixat l'habitació facilitava la relació. Finalment, ella va aixecar la vista i es va trobar en Pol al seu davant, mirant-la, amb una tendresa que mai hauria pensat que en Pol seria capaç de sentir atès tot el que havia passat entre ells.
No van dir-se res i es van fondre en un petó humit, llarg, inacabable, etern... va explorar tots els racons de les seves boques amb les llengües. En Pol va començar a treure-li la roba lentament, sense presses, amb molta cura. Ella el va parar i mirant-lo als ulls li va dir "n'estàs segur...?". No va poder acabar la frase, ell va tornar a besar-la i allò va ser la confirmació de la seva seguretat en el que estava fent.
Van acabar de treure's la roba mútuament i, finalment, van caure sobre el llit, aquell llit amb matalàs d'aigua que tantes vegades havia provat en Pol. Ell va recórrer tot el seu cos amb la llengua, molt lentament, provocant el seu esglai i uns gemecs de plaer que feia temps que no sentia i que encara l'excitaven més. Primer el coll, les orelles, els braços, els pits, aquells pits perfectes, ni grans ni petits, amb una aureola mitjana, que tant havia enyorat....el melic, i finalment les cames, per acabar morint en el seu sexe. Ella gemegava i sospirava com mai no ho havia fet. Potser aquell era el moment en que més havia gaudit del sexe en tota la seva vida. Ho feia amb una persona que havia recuperat, que li havia demostrat que no l'havia oblidat i ja coneixia quan bon amant era, tant en l'aspecte tècnic com amb l'aspecte anatòmic. En Pol havia estat actor porno, havia fet un parell de pel·lícules quan era jove, i no l'havien triat per les seves habilitats interpretatives. Era un moment únic.
Mentre ho feien, ell recordava totes les vegades que l'havia trobada a faltar, les nits pensant en ella, les vegades que ho havia fet amb altres dones imaginant-se que era ella... Desprès d'una estona, ella va deixar anar un sospir barrejat amb un gemec llarg, profund, inhumà, pròxim a l'udol, que va marcar el moment del clímax entre tots dos.
Es van fumar un cigarret, ell li va acostar la copa de cava i van beure mentre es miraven fixament als ulls. Estaven suats però a gust. De sobte, a l'uníson van tirar els cigarrets, van deixar les copes i, sense necessitat de dir-se res, van tornar a regalar-se mútuament plaer. Ella sabia que ell mai n'havia tingut prou amb un. El més normal per a ell era fer-ho tres vegades, descansar mitja horeta i desprès dues vegades més. No era ràpid, li agradava recrear-s'hi, provocar el plaer aliè. Ell sempre li havia dir que fruïa més del plaer d'ella que del propi. De fet, i això era una cosa que a ella l'apassionava, sempre esperava que fos ella la que comencés a experimentar el clímax abans de començar ell.
En Pol havia passat tota la vida saltant de llit en llit i tenia experiència amb dones de diferents cultures, de les que havia après totes les millors tècniques. Un dels seus plaers més grans era regalar-li a ella tot el coneixement i experiència diversa sobre plaer sexual que acumulava a través dels anys. Ella ho sabia, ja abans s'havia beneficiat d'en Pol. Aquest era un del motius, o potser el principal, pel qual l'havia trucat una altra vegada.
Van continuar tota la tarda, fins ven entrada la nit, donant-se plaer. Finalment, ella, exhausta, va dir-li que havia d'anar-se'n, que aquella era la darrera vegada que es veien, que ell s'estava convertint una altra vegada en el seu vici, com havia passat anteriorment, i que no volia tornar a caure en aquell parany. Ell no li va respondre, la va mirar fixament als ulls, li va acariciar la galta i amb la roba que ella s'havia començat a posar, ho van tornar a fer.
Finalment, es van dutxar i vestir, i van trucar al servei d'habitacions per tal de poder marxar. El cambrer els va acompanyar a la planta baixa i van marxar en dos taxis diferents, amb destins diferents, amb sentiments contradictoris, amb obligacions de diferent naturalesa, i amb un desig coincident: tornar-se a veure....

Bé nois i noies, això és el que hi ha. Si no us agrada m'ho dieu i el retocaré.
Permeteu-me una petita llicència: aquest article li dedico a una amiga meva, que una vegada em va confessar que jo li havia servit d'inspiració sexual. També coincideix amb la protagonista en que només gemega i sospira, mai crida... Potser, si llegeix aquest article, si que cridarà.... jejejejeje. Per cert, no busqueu les dues pel·lícules pornos que va fer en Pol. Estan descatalogades i el que menys se li veia era la cara....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada