diumenge, 7 de juny de 2009

RECORDS ACTUALS



A
vegades, tots necessitem
recordar què hem estat per tal de saber què som i cap a on anem.
Avui, fent neteja a casa, he trobat aquella bossa de mà que sempre tenia preparada per si tenia que sortir corrents i incorporar-me amb caràcter d'urgència a la meva feina anterior. He trobat una sèrie d'objectes, tots molt preuats per mi. D'aquests objectes, n'he seleccionat tres que, pel seu significat, em recorden tots els esforços, sofriment, resistència, paciència, oportunitat i preparació que han marcat la meva vida d'una forma molt positiva. Us explico a continuació quins són aquests objectes i per quin motiu són importants, inclús avui en dia, no per l'objecte en si, per tot el que representa:

MEDALLA DE SOFRIMENT PER LA PÀTRIA: Simbolitza la capacitat de sofriment, saber aguantar el sofriment sense queixar-te, fins a límits inhumans, sense enfonsar-te en cap moment (tingueu en compte que és de la categoria d'or, la més alta que hi ha). Ho representa un castell, una fortalesa.

ESCUT I LEMA: És l'escut de braç de la destinació. Porta el lema "Sed fuertes en la guerra". Simbolitza la fortalesa i la resistència a la duresa de la guerra, les privacions (fam, sed, misèria, malaltia) i el estar en la teva posició resistint sempre, fins a l'últim alè.

DISTINTIU DE TIRADOR SELECTE: Simbolitza la preparació tècnica i psicològica. Si bé li pots esberlar el cap a un enemic a molta distància, quan ho fas, les teves pulsacions no passen de 70 i mai tens remordiments d'haver-ho fet. Ho has fet legítimament i no t'ha d'importar. També simbolitza la paciència i la eficàcia. Només tens una oportunitat, has d'esperar a que es presenti i quan es presenta, no pots fallar.

Tota aquesta preparació, sofriment, perseverança, constància, paciència i resistència sempre van estar destinats a un objectiu: la victòria. Quan dic la victòria em refereixo a la victòria total, no em serveix guanyar una batalla i perdre la guerra. A partir d'avui, els meus blocs tindran el símbol romà de la victòria el "víctor" i el seu lema In hoc signo vinces (Amb aquest símbol venceràs).
Un vell professor d'estratègia em deia, ja fa uns quants anys, que no hi ha una estratègia perfecte. Que la millor estratègia és la que, basant-se en uns mínims principis preestablerts, es va formant a mida que avança la batalla, segons l'evolució de la guerra. La millor estratègia és la que només és al teu cap, la que no consta en cap llibre, la que ningú s'espera, la que vas creant i decidint en cada moment valorant les circumstàncies del moment, la més imprevisible per l'enemic. També ens deia, aquell meravellós i erudit mestre d'estratègia, que la guerra és honorable però també impassible, que és honrosa però despietada, que la guerra és guerra.
La vida dóna moltes voltes i algunes aptituds apreses del passat tenen una aplicació diària i actual. Saber resistir, saber esperar el teu moment, ser implacable i eficaç, ser fort i saber suportar les privacions són virtuts que no estan encabides en un espai ni en un temps determinat. Són convenients en tot lloc i en qualsevol moment. No tothom ha patit suficientment per tenir assumides i assimilades aquestes virtuts. No s'aprenen d'un dia per l'altre, s'aprenen vivint-les i patint-les.
Avui ha estat un gran dia, sóc conscient que aquestes aptituds són meves i "quien tuvo, retuvo". A mi també m'agrada el refranyer..., però ara em toca a mi.
Una abraçada a tots els lectors...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada