diumenge, 21 de juny del 2009

PEGAR A FUGIR... I ALTRES HISTÒRIES

Mai havia vist l'expressió "pegar a fugir", coses de la riquesa i varietat de la nostra llengua. M'agrada l'expressió però no el sentit últim que té. Fugir mai, mai. Tots tenim un moment de debilitat, en el que ho deixaríem tot enrere i començaríem de nou.
Realment això resolt o elimina el motiu de la nostra marxa? Evidentment, no.

Sempre he pensat que els problemes no s'han d'obviar, no s'han de rodejar ni saltar per sobre. La vida ens posa molts obstacles al camí però hem d'enfrontar-nos-hi i solucionar-los definitivament. Si ho fem d'una altra manera, passat el temps, tornarem a trobar-los i, aquesta vegada, més agreujats.
Tots tenim un o altre motiu per a sortit corrent, sense mirar enrere. La gravetat del motiu d'aquesta decisió varia de persona a persona. La manera d'enfrontar-nos al problema també varia depenent del nostre estat anímic, de la naturalesa del problema i, fonamentalment, de la solució que hem pensat donar-li. En tot cas, personalment, penso que la solució mai és fugir.

*****************************

Música: Zombi (The Cranberries), Belfast Child (Simple Minds), Into the Fire (Thirteen Senses) i Dance with me (Nouvelle Vague). Repetides fins a l'extenuació. També Tu Frialdad (Triana).
Sé que les properes dues setmanes seran mortals de necessitat, ho sé. No puc fer res més que enfrontar-me amb tot el merder que m'espera amb cor fort i el cap fred. No em queda res més. Aguantar, aguantar, aguantar.... Encomanar-me a Sant Pancraç, al Sant Job i adoptar aquella actitud estoica que, a vegades, tinc l'obligació de mostrar per tal de no contradir ni ofendre a ningú.
La vida és així i no hi podem fer res més. Sempre em quedarà fer-vos cinc cèntims de les anècdotes del dia a dia en aquest bloc i desfogar-me per tota la bilis que m'hauré d'empassar. M'és igual, ja he intentat fer propostes raonables i només he obtingut com a resposta el caprici, la rebequeria i una irracionalitat supina. Si afegim a tot això el cansament i el malestar que pateixo darrerament, us podeu imaginar les ganes que tinc d'aguantar idees de bomber i animalades vàries.
Per sort, tot té un final i només es tracta d'esperar que arribi. El pas del temps fa que les coses tornin al seu lloc i que tinguem una perspectiva millor de les coses. Tenir una visió global de les coses és importantíssim per tal d'establir una estratègia d'atac i desembolicar aquesta gran madeixa que s'ha creat de forma artificial i interessada.
Bé, nois i noies, vaig a descansar una mica. Avui a les 6 del matí ja estava regant el jardí i ara començo a notar el cansament de portar molts dies sense poder dormir més de dues o tres hores diàries.

A veces llega un momento en que
te haces viejo de repente
sin arrugas en la frente
pero con ganas de morir
paseando por las calles
todo tiene igual color
siento que algo hecho en falta
no se si será el amor
Me despierto por la noches
entre una gran confusión
es tal la melancolía
que está acabando conmigo
siento que me vuelvo loco
y me sumerjo en el alcohol
las estrellas por la noche
han perdido su esplendor
He buscado en los desiertos
de la tierra del dolor
y no he hallado mas respuesta
que espejismos de ilusión
he hablado con las montañas
de la desesperación
y su respuesta era solo
el eco sordo de mi voz

(La senda del tiempo/Celtas Cortos)

4 comentaris:

  1. Aguanta xaval!!!!. Tingues en compte que l'únic que pot treure alguna novetat ets tu, que encara no has tret res del que t'hem proporcionat els amics. La resta només donen voltes al mateix i no aporten res de nou.
    Malgrat tot, sigues prudent i espera una mica. Com tu mateix em vas comentar, no tens un únic objectiu i has d'esperar a tenir-ho tot lligat en els diversos fronts.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. No defalleixis,amic. Tu ets molt millor que ells,i saps com aguantar-ho tot. Un altre, en la teva situació personal i familiar, ja faria temps que hagués claudicat. Compte!!! Quan sigui el teu moment i tinguis una oportunitat, sense pietat i sense perdó!!!!!!
    Força i endavant fins el final!!!!!

    ResponElimina
  3. Huolessss, ummmm algú em va dir que a vegades agafar distància per veure les coses amb perspectiva no és fugir, és fer el que toca. Amb tot, encara recordo al Leonidas dient "Els espartans no ens rendim, els espartans no fugim, el que queda és força senzill...", suposo que al final se'ns jutjarà pel resultat no per la forma d'obtenir-lo, al fina la història sempre l'escriu el que perdura :)

    ResponElimina
  4. Bona nit a tothom.
    Gràcies pel vostre suport Tapes i Lupus. Us ho agraeixo molt.
    Molon Labe, tens raó. Quan jo em refereixo a fugir, utilitzo el terme en el seu significat més estricte. Quan dic fugir, vull dir mirar a una altra banda i fer com si el problema no existís.
    Estic d'acord que és molt convenient prendre distància per tal d'analitzar les diferents possibilitats (com ja dic en diversos posts). Jo en dic tenir "vista d'helicòpter", separar-te del problema per tal de tenir una visió de conjunt. Això no vol dir girar l'esquena al problema. Només és una manera de buscar la solució.
    Una abraçada a tots.

    ResponElimina