dimecres, 24 de juny del 2009

SABER ESCOLTAR...I MENTIR.

Tothom està obsessionat per dir moltes coses. Quantes més, millor. Un dels arts més difícils, i més profitosos, és el de saber escoltar. Fer parlar, i escoltar atentament, el teu interlocutor et proporciona una informació vital en diversos sentits: d'una banda et proporciona informació sobre un tema concret i, d'altra banda, també et proporciona informació sobre el seu grau de sinceritat, implicació i coherència.
La tàctica és fàcil, si tens memòria. El pas del temps fa que el teu interlocutor doni diverses versions d'un mateix fet i d'aquesta manera et pots crear una imatge panoràmica de com està la situació i de quins són els aspectes en els que ha faltat a la veritat des del principi. No cal retreure la mentida al teu interlocutor. La mentira por ser maliciosa o piatosa. La maliciosa no té altre sentit i propòsit que fer mal. La piatosa, pel contrari, intenta estaviar-nos sofriments.
Les mentides, d'una manera o d'altra, sempre s'acaben descobrint. És inevitable, no s'hi pot fer res. Només cal tenir paciència i esperar a que divergeixin les paraules dels comportaments, només això. Les contradiccions, amb el pas del temps, és fan cada vegada més evidents i posen a cadascú al seu lloc.
Hi ha un petit plaer -jo en dic així- que consisteix en fer-te l'enganyat i gaudir observant els esforços que fa el teu interlocutor per tal que no el descobreixis i no quedar com el que és: un mentider i un venedor de fum. Aquesta postura també ofereix una altra avantatja: et dóna temps per a preparar la reacció a la situació fictícia que t'estan venent com a verídica. El teu interlocutor, en la confiança que et creus tot el que et diu, comet errors i no està preparat per a la teva reacció, que mai s'espera. Preparar el terreny sobre la convicció que t'estan enganyant -o, almenys que ho intenten- té aquestes coses.
Tots tenim "tics". En tenim un per quan mentim, un per quan no estem d'acord amb el que escoltem, etc. Només es tracta de provocar les respectives situacions durant la conversa i identificar el "tic" del teu interlocutor que correspon a cada situació anòmala. Quan els has identificat, estableixes una doble conversa: la de les paraules, i la dels signes i gestos. Aquesta segona sempre és més fiable per espontània i inconscient.
Fa uns dies llegia una frase que em va semblar genial: "Esforça't per aconseguir el millor, però prepara't per al pitjor i, sobretot, no et rendeixis mai". És això, companys, és això. Intenta ser bona persona, prepara't per si no ho pots ser o no et deixen, i no et rendeixis mai. Eus aquí una filosofia de vida que subscriuria amb els ulls tancats, amb la suficient claredat però amb el suficient marge de maniobra per tal d'aplicar-la al cas concret amb el nivell d'intensitat que correspongui.
En continuaré parlant d'aquest tema. Crec que els propers dies podré comprovar si he fet bé la meva feina.... de saber escoltar.
Música: Nirvana i alguna coseta de Medina Azahara....

1 comentari:

  1. El que fa l'experiència... i quanta raó tens!
    Per cert, ja em diràs com et va el teu tema.
    Una abraçada

    ResponElimina