divendres, 19 de juny del 2009

FRED A L'ESTIU

Moltes vegades no apreciem l'autèntic valor d'un Kit Kat (no el producte alimentari, em refereixo a un parèntesi). Ahir en vaig fer un de Kit Kat. Desprès de la feina vaig prendre la decisió de no pensar en res ni en ningú i deixar-me emportar pels instints bàsics. Un bon dinar, en bona companyia i desprès una sessió de plaer carnal.
De tant en tant, és necessari fer un parèntesi i recapitular. Recapitular sobre les relacions personals, socials, laborals, etc. Veure des d'un altre angle les coses i tornar a definir quines són les nostres prioritats a la vida. Encaparrar-nos en lluites estèrils i sense sentit només ens produeixen un desgast que, en la majoria dels casos, ens deteriora tant física com psicològicament. Cal deixar que les coses segueixin el seu curs, d'altra banda inexorable, i que cadascú caigui pels seus propis errors, com la fruita madura.
Ahir, com ja he dit, va ser un dia força esplèndid en aquest sentit. No en altres aspectes, que continuen sent molt dolorosos per a mi i que sé que tenen caire vitalici. Ahir, un amic, em deia que tenia un humor negre força desenvolupat. No ho nego. Sempre he fet broma de (i sobre) les circumstàncies més difícils. És com donar-li la volta a un mitjó i pervertir la trista realitat.
Sento fred, una fredor que m'anuncia distància i cansament. No per part meva (o potser, en part, si), cansament a l'ambient i fred, molt de fred. Un fred que no comprenc, que ha estat provocat per la por o per les conveniències, ni ho sé ni m'importa. De fet, des de fa anys, ja hi ha molt poques coses que m'importen suficientment com per perdre el son per elles. Només hi ha una cosa que no m'agrada i és la falta de sinceritat. Ara ja és clamorosa.
La música, que sempre m'oblido de mencionar-la: avui toca Héroes del Silencio i The Cure. Una barreja una mica estranya, però que m'agrada. Avui no hi ha beguda esperitosa. Aquest cap de setmana he de fer bondat, tinc per davant dues setmanes de molta feina i he d'estar al cent per cent. D'altra banda, cada vegada em costa més recuperar-me dels festivals.
Com us deia en un altre article, tinc previstos canvis importants pel setembre o octubre. No, no em penso fer Hare Krishna, ni em raparé al zero, ni em posaré una túnica color safrà... no patiu. Són un altre tipus de canvis, més materials i menys espirituals. Hi ha coses que desitjo canviar de la meva vida. Ja fa dies que hi dono voltes, moltes voltes, i he d'aprofitar més els pocs moments de tranquil·litat, que cada vegada són més escassos. Per cert, avui he comprat tabac i fumar s'està convertint en un autèntic luxe (4 cartrons de Marlboro, 138 €). Acabaré fumant-me les fulles dels arbres. O potser deixo de fumar, no sigui que aquest vici em mati....
La vida continua, malgrat tot, i jo la continuo gaudint (i, a vegades, patint) segons els designis de la natura o dels humans, aquells humans capritxosos, retorçats, envejosos i tant estúpids com per creure que m'importa el que pensin o no pensin de mi. No, noiets, ja no m'importa. Sabeu què passa? Que el que m'heu de donar (res) ja ho tinc.
Aquesta nit passada, he tornat a sentir la veu, com cada dia, a les dues de la matinada. Feia una hora i mitja que estava al llit i us podeu imaginar quina il·lusió més gran que he sentit. Ja en començo a estar fart, molt fart.... i cansat, molt cansat. Aquesta circumstància té aspectes positius -puc anar acabant el llibre- i aspectes negatius - estic baldat-.
Per cert, he llegit el darrer article de la comtessa d'Angeville i penso que no li cal el rouge. El rouge, benvolguda comtessa, només accentua la bellesa natural amb la que ens obsequies cada vegada que penges una foto teva al teu bloc. D'altra banda també puc entendre que, de tant en tant, trobis a faltar algunes coses de la "societat civilitzada". Hi ha, però, un dubte que m'assalta... si vols em contestes (i si vols, al meu correu)... per quin motiu fas un exili, crec haver entès, de quatre mesos? Bé, en tot cas, espero cada dia la dosi de felicitat que em proporciona llegir el teu bloc (un petó molt fort, sigui amb rouge o sense).

PS: Tapes, continuo dient que ets un cabró. Ahir dues fotos més. Tio, envia-les totes d'una vegada i acabem-ho. Són bones, ja ho sé. I m'ajudaran molt, també ho sé. Però... totes de cop, tio.


1 comentari: