dissabte, 6 de juny del 2009

MORIR DE PLAER

Llegeixo a la premsa que en David Carradine s'ha mort a Bangkok. Bé, tenia 72 anys, una vida molt currada i, sens dubte, més d'un excés... res a dir. El que més m'ha sorprès ha estat la forma en que suposen que ha mort. Aquesta policia, forense i premsa indiscreta que no poden respectar la memòria dels morts, han desvetllat una cosa que hauria de formar part d'aquesta intimitat a la que tots tenim dret i que, fins i tot desprès de morts, hauríem de mantenir. Aquesta premsa es fa dir "seriosa". Ja no en queda de premsa seriosa des de la desaparició de l'enyorat "El Alcazar".
Doncs bé, es veu que el bon home tenia ganes de masturbar-se i va tenir la genial idea de lligar-se una corda als genitals per tal de perllongar el temps previ al moment "culminant" i una altra corda al coll per tal de provocar-se l'ofeg i intentar accentuar més el plaer obtingut. Res a dir, tothom s'ho fa com pot o com vol... Però us imagineu un home de 72 anys amb una corda al genitals i una altra al coll, i vinga, dale que dale...? D'això la policia en diu "accident sexual".
Quan jo era un nen vaig seguir al pobre David fent de "Pequeño Saltamontes" i, quan ja era més gran fent de "Bill". En ambdues ocasions no em va decepcionar. No va ser un actor que es prodigués en paper estelars, però feia la feina ben feta i, només aquest any el seu nom apareix en una dotzena de pel·lícules. Es veu que tenia una activitat laboral frenètica i devia voler alliberar tensions d'aquesta manera. Val a dir que estant a Bangkok tenia mil oportunitats i de totes les varietats possibles per alliberar tensions. Fer-ho a soles, l'honra.
Tinc diverses coses en comú amb l'amic David, però per sobre d'aquestes coses n'hi ha una que sobresurt: "No tinc por de res. Tampoc de la mort. Per què hauria de tenir por de la mort? Home, si que és una cosa que implica inconvenients. Jo, per exemple, tinc un un munt de coses per fer i me les deixaria pel camí". Això declarava no fa gaires dies.
Si, David, estic amb tu. És cada persona qui ha de decidir quan s'acaba tot i tu has aconseguit fer-ho de la forma més plaent i sense implicar a ningú més. Tot un detall, com sempre....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada