NO ENS POSEM HISTÈRICS

No ens posem histèrics amiguets, això només és el principi. El principi de la vostra fi, és clar. Això va pensar en Pol quan va veure la reacció d'una enemiga, la Coloma Ros, en una situació que no hauria de tenir la menor importància i que seria del tot normal entre persones civilitzades.
Els nervis, la mala consciència i la por a les conseqüències de les males accions, són molt traïdors i fan que les persones adoptin postures i mostrin comportaments totalment irracionals davant de situacions del tot quotidianes.
Un dia abans ja havia vist com aquesta persona mostrava una por irracional davant la seva presència i això ja li va donar unes quantes pistes de per on podien anar les coses. El dia desprès es va posar en evidència, presa dels nervis, davant de persones alienes a l'empresa. Això, analitzat amb calma, li va fer veure a en Pol que la Coloma Ros no les tenia totes i que sabia que en Pol aniria a per ella d'un moment a l'altre. Aquests comportaments ja li anaven bé a en Pol, que només tenia com a únic objectiu en aquesta vida el de demostrar la gran farsa que havia estat tot plegat. Ara començava a destapar-se la veritat i més d'un es podia trobar en mig d'un gran fangar.
D'altra banda, una altra enemiga, la Montse Mar, també començava a mostrar signes de nerviosisme. Sabia que, per molt que volgués allargar aquell tema, tot té un final i aquest s'acostava. S'apropava l'hora de la veritat, d'aquella veritat que havia estat manipulada, amb l'ajuda de les "ments privilegiades" de Companys & Companys, i ara també hauria de fer front a totes les seves responsabilitats.
Les escenificacions amb la "colla pessigolla" no eren més que un signe d'aquest nerviosisme. No tenia cap necessitat d'escenificar reunions públiques. Tot això eren comèdies. Intentar fer creure que tenien temes importants dels què parlar era un acte més d'aquella interminable comèdia. Si una persona té un tema important del què parlar, ho fa en privat i sense necessitat d'escenificar-ho. Tot obeia a dues grans pors de la Montse Mar: el retorn d'en Pol i la possibilitat de que les comunicacions privades -i comprometedores- de la Montse Mar es puguessin convertir en públiques.
El que no sabia la Montse Mar ni la Coloma Ros era que en Pol havia fet un parell d'aliats molt importants en els darrers dies. Un parell d'aliats que podien proporcionar molta informació sobre les activitats d'elles dues. D'una manera discreta, com sempre feia aquestes coses en Pol, aconseguia sembrar el dubte en dues persones claus de tot aquest tema. Pocs dies desprès, ja havia aconseguit que, ja definitivament, aquestes dues persones comencessin a lligar tots els aspectes d'aquesta gran comèdia. No era difícil, només calia ser mínimament intel·ligent i perspicaç. Aquesta informació que li podien proporcionar podia ser-li molt útil davant de les respectives parelles i dels companys de feina de les seves dues enemigues.
En Pol, pel seu costat, estava força sorprès de la bona acollida i del canvi d'actitud que havia experimentat una nova amiga. Si en altres temps aquesta persona s'havia mostrat molt esquerpa en relació a ell, ara semblava que li deguès la vida. Era una nova aliada que encara s'hauria de treballar una mica, però que creia que acabaria veient la veritat de tot plegat. Quan tens proves gràfiques i sonores de les coses, sempre és més fàcil convencer a les persones de quina és la veritat, sempre....

Bé, nois i noies, aquest és una petita part d'un capítol de "Revenja". Quins canvis hi faríeu? Creieu que en Pol hauria de ser més explícit en relació als aliats i a les proves que té? Ja em fareu els vostres comentaris i podré desenvolupar aquesta idea (veureu que el personatge de la Coloma Ros està inspirat en un post de fa temps)