UN PETIT MOMENT DE PLAER

En el món opac, gris i de servitud -que no servilisme- en el que visc darrerament, sempre hi ha moments -petits oasis- en els que em revenjo de la vida. Moments amb els amics, al voltant d'una taula, parlant de la vida sexual del grill de la sabana o de les mides de la darrera Playmate del mes.
Els temes transcendents es barregen amb intranscendents i el garbuix dialèctic arriba a extrems insospitats. Projectes i temes tabú pel "populacho" acaben conformant una teràpia de grup digne del millor dels psiquiatres.
La vida passa davant de la pinça d'un llamàntol a punt de ser devorada. Estona i més estona en grata companyia i beguda abundant, de conversa apassionada sobre temes sense cap importància. Nervis que s'esvaeixen i tensions que es relaxen. Mirada als ulls, descobriment de la veritat.
Final d'etapa, postres i cafès acabats, continua la conversa regada amb esperitats de qualitat. Comiat entre amics, sincer i esperançat de retrobar-nos en breu temps. Això té un valor incalculable, únic.
Darrer assalt al plaer: una amiga ha contestat al telèfon i la tarda pot ser rodona. Si, ella també ho pensa i no ho dubtem ni un moment. En una hora ja estem per la feina, ho necessitàvem tots dos. La vida actual té aquestes coses, no hi ha temps per a pensar-s'ho. Dit i fet, no hi ha res més. Tampoc problemes ulteriors de gelosies, sentimentalismes barats ni altres xorrades.
Passades unes hores, el món gris tornarà a dominar la meva vida i l'esperit de servei prevaldrà per sobre de qualsevol concessió al plaer. El cercle es tanca i torno a l'inici, a la flagel·lació, al sacrifici, a la vida ascètica. Tornaré a fer mèrits per a concedir-me un moment de plaer... i així fins a l'infinit, tots els dies d'aquesta vida, tots i cadascun d'ells...
La vida només val la pena ser viscuda per aquest moments, però s'han de merèixer. En cas contrari no tindrien cap valor... la seva excepcionalitat és el que els hi assigna aquest valor.
Música: Libre (Nino Bravo) i Chow Chow (Mojinos Escocidos).