dilluns, 29 de juny de 2009

NOMÉS PER A INICIATS.

La vida, de tant en tant, ens dóna l'oportunitat de tenir uns petits moments de plaer i satisfacció. No s'han de desaprofitar, no són freqüents, i avui n'he tingut més d'un. D'una banda, els objectius marcats han estat aconseguits. S'ha desactivat la ridícula pretensió d'una impresentable que només volia endarrerir una cosa inexorable, per raonable.
A més, el meu amic Tapes m'ha fet unes confidències força interessants i que són prou definitòries pel que fa a les febleses del comportament humà. En aquesta vida, tota acció té una reacció i jo penso que ja és hora de que aquesta reacció es produeixi.
El més important, no obstant, s'ha produït a darrera hora del matí. Un retrobament sobtat, amb una persona que feia més d'un anys que no veia m'ha deixat bocabadat. L'he saludat molt correctament, com sempre intento fer, i la seva reacció ha estat espectacular. No ho ha estat per la seva valentia i coratge. Ho ha estat per haver-se posat vermella en sentir la meva veu i no ser capaç de mirar-me a la cara. Precisament, una de les qualitats o virtuts que s'espera d'aquesta persona és el valor. Hem estat uns deu minuts físicament molt pròxims i no ha estat capaç de mirar-me a la cara en tot aquest moment... increïble!!!! Finalment, ha marxat. Quan ho ha fet, una persona m'ha explicat això de la vermellor de la seva cara. Aquesta persona ha estat incapaç d'ensenyar-me-la. Aquestes coses passen quan, per remordiments i vergonya de les nostres accions passades, som incapaços d'aguantar la mirada franca i natural del nostre oponent. Quanta vergonya deu haver passat. Potser fins i tot s'ha pixat a sobre....
Però el més vergonyós per aquesta persona no ha estat això. El més vergonyós és que havia quedat en assistir a una reunió i, mitja hora abans, ha disculpat la seva presència a través d'un tercer per tal de no veure'm. Quina covardia tan exasperant!!!!. Segurament, de la professió i càrrec d'aquesta persona, mai s'esperaria un acte de covardia tant lacerant. Suposo que tampoc s'esperaria que, ja fa més d'un any, mentís vergonyosament ... però potser aquest és el motiu de no poder enfrontar-se als ulls acusadors d'ara i que ella va voler deixar cecs en una altra època. La pitjor acusació és la nostra pròpia consciència i, avui, aquesta persona ha demostrat que la seva consciència li ha jugat una mala passada i li ha reclamat tot el mal fet. No ha calgut que ho fessin els meus ulls.
Veure'm com es desenvolupa la jornada de demà. Estic content, tots comencen a tenir por, a témer una reacció airada per part meva. No us preocupeu, això no passarà mai. No vol dir que no faci el que hagi de fer, però jo mai em rebaixaré a ser com vosaltres, jo mai faré un espectacle públic basant-me en la venda de fum, això mai. A canvi, mai sabreu quina serà la meva pròxima jugada.
Demà ja us acabaré d'explicar com acaba la cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada