dijous, 11 de juny del 2009

FEM-NOS MAL.

En Pol estava escoltant Rammstein mentre pensava en tot plegat. Va fer un exercici fàcil però definitiu: va fer un simple llistat de les coses que tenia a favor i les que tenia en contra. Va contrastar les paraules dites amb les paraules escrites. També va enllaçar-ho tot, va disseccionar tots els elements que composaven el cas.
Passats uns minuts, ja havia processat totes les dades i havia arribat a una conclusió: fem-nos mal, ja m'interessa, i molt. M'interessa més això que no pas que això s'acabi d'una manera neutra, sense lluita, sense guanyar d'una manera definitiva i total. Si guanyo, va pensar, algú m'haurà de rescabalar de tot plegat. Si perdo, puc recórrer i no serà tant greu. A més, la meva vida té altres alternatives. Els meus oponents no tenen alternativa, és això o res. Volen que ens fem mal, doncs fem-nos mal, tot el que vulguin.
Estava pletòric de moral i de força, malgrat que tota aquella situació li semblava esperpèntica. Els pitjors temps ja havien passat i cada dia que passava perdia més força la versió contraria. Ja no hi havia res més. Ell si que tenia més coses, moltes més. De fet, si algú es molestava en mirar-ho, ell encara no havia aportar res. Esperava amb tota la paciència del món a que els seus oponents anessin ficant-se de peus a la galleda. A que anessin cavant la seva pròpia tomba. I el més curiós del cas és que cada vegada la cavaven més ràpid i més fonda.
El que no podia entendre era l'actitud d'alguns pròxims que continuaven fent la comèdia com si en Pol no s'hagués adonat feia temps que no li eren fidels. A més, un personatge havia tingut un paper protagonista amb la Montse Mar. A l'altre personatge no li calia demostrar quina era la seva posició, ho havia fet des de feia molt de temps d'una manera descarada. Ara era l'hora de la veritat i havien perdut pistonada, malgrat encara es creien que enganyaven a en Pol. Però com podien ser tant estúpids? Si, fins i tot fa uns dies, els hi havia dit a la seva cara que sabia quin joc jugaven!!! Només era qüestió de temps que paguessin la seva perversió.
En el fons, li sabia greu tot plegat. Fent una panoràmica visual de la situació ell estava assegut esperant els esdeveniments. Veia com els seus oponents anaven amunt i avall, buscant alguna cosa que justifiqués tota aquella història. D'altra banda, ell anava trobant més elements que faria servir en el seu moment. Avui en dia, la vida d'una persona és un llibre obert. Només cal buscar allà on toca. Tots tenim un passat, un present.... però potser no tots tindran un futur, va pensar en Pol.
De fet, alguns ja s'havien quedat pel camí i encara recordava com, fa uns anys, havia aconseguit liquidar un tema similar d'una manera neta, ràpida, eficaç.... Els darrers dies havia contactat amb un amic de l'estranger que li mereixia confiança per aquests temes. Era car però a ell sempre li feia bons tractes. Es coneixien des de feia més de quinze anys i havien treballat unes quantes vegades junts. En Pol li havia fet alguns favors (aquells favors... si, aquells que us penseu) i, per deferència professional i per amistat ara li havia demanat que n'hi tornés un.
Havien parlat fa un parell de setmanes, en una visita d'en Pol a Andorra, que era on s'havia retirat a descansar i a viure aquest amic. Allà vivia una vida plàcida que només trencava per a fer algun treball. Actualment ja no necessitava treballar, ja havia guanyat suficients diners durant tots els anys en els que havia treballat. Ara només feia algun encàrrec per amics. Ho feia per tal de no rovellar-se, no pels diners.
Durant la seva visita a Andorra, en Pol i en Marc -i direm així-, havien parlat dels vells temps i dels problemes d'en Pol. En Marc va dir-li que si, que l'ajudaria. Eren treballs fàcils els que li havia encarregat. No eren feines com les d'altres temps, aquestes comportaven un risc menor i li servirien per tal de baixar a la gran ciutat, estar-s'hi alguns dies i gaudir de la nit. Cal dir que en Marc, com en Pol, era un gran amant de la nit. Ara tot era qüestió de temps....

Què us sembla companys? Podrà en Marc acabar les seves feines o en Pol li dirà, en el darrer moment, que no ho faci? Penseu que algú hauria d'intentar convèncer en Pol?. Feu els vostres comentaris i entre tots l'acabarem aquesta proposta, segur!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada