divendres, 16 d’abril del 2010

3000

Tres mil visites! Qui ho havia de dir! Quan vaig començar aquesta aventura no m'hauria pensat mai que arribaria a tenir tantes visites al bloc. Primer, vull dir-vos que la visita 3000 l'ha fet l'Anna. Avui, a mitja tarda, ha entrat al bloc i ha sigut l'agraciada amb el premi que tenia reservat a la visita 3000: el meu agraïment i un petó ben fort.
Ahir ja vaig pronosticar que avui seria el -i un- gran dia. Diversos esdeveniments han fet d'avui un dia feliç, productiu i clarificador (malgrat aquesta permanent resistència al canvi). Els canvis són bons, engrescadors i ens ofereixen un nou repte a superar. També poden apaivagar guerres subterrànies i estèrils que només enterboleixen un ambient que hauria de ser plàcid i constructiu.
Crec que avui s'han posat els fonaments d'una nova etapa de treball intens però gratificant, de col·laboració, d'ajuntar esforços per aconseguir un objectiu comú, de remar en la mateixa direcció, de fer profitós allò que podria ser motiu de disputa i de optimitzar uns recursos força reduïts.
El cap de setmana ha arribat i ja penso en la intensa setmana que m'espera a partir del dilluns. Allò de "bodas, banquetes i comuniones" es queda curt al costat dels festivals -amb un punt de nou ric i ordinaris- que he de muntar la propera setmana. No, no tinc cap intenció d'assistir-hi, si no hi ha un canvi de darrera hora o, de sobte, penso que no tothom és igual. Per sort, un dels privilegis que encara em queda és poder prendre'm les copes amb qui jo vull, amb qui em sento a gust, amb qui té la meva amistat. Mai m'ha agradat anar lluint un somriure "Profident" de forma gratuïta i falsa. Somriure a qui em fa venir arcades i basques??? Això mai, ho sento, no sé ser tan hipòcrita (intento recordar qui em va dir, fa un temps, aquesta frase). Somriure a aquells que, si haguessin pogut, m'haguessin "mort", a aquells que em van vetar? No, guapetons, no. Qui hi vagi qui vulgui a remenar una cua que et trepitgen cada dia, sense cap mirament. Jo ja estic bé on estic, amb la meva gent, amb aquells que considero amics. 
D'aquí uns dies tindré un dinar dels de veritat, amb amics, amb gent franca i noble, amb aquells que jo he escollit i que m'han escollit. No hi ha més...

3 comentaris:

  1. moltes felicitats per aquests 3000 i a continuar uns altres 3000 més.

    Anna,

    ResponElimina
  2. "Primer, vull dir-vos que la visita 3000 l'ha fet l'Anna."
    (L'Exorcista)


    I com es fa per saber qui et visita? Vull dir que ja sé que pots tenir un comptador, però com ho fas per saber qui t'ha visitat?

    Escolta: saps què he pensat sobre com posar la teva veu aquí?, doncs podries buscar un text on hi trobis porcions de tendresa i restes de bondat de l'Stalin, i recitar-ho com qui recita la meravella més tendra!

    Què et sembla?

    Complicar-se la vida, i no només al "picadero", pot estar molt bé, no creus?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  3. Gràcies Anna, espero continuar molt de temps amb la vostra companyia.
    Un petó

    Hola Anònim(a)
    Misteris de la ciència... No, és broma. Com administrador del bloc tinc uns certs privilegis que em permeten saber qui i quan entra al bloc. El cert és que només els utilitzo per ocasions especials, com aquesta.
    Stalin??? Ufff!!!! Vols dir que trobaré alguna mostra de tendresa en aquest personatge? No, crec que no. Potser recitaré algun poema d'en Martí i Pol, o alguna cosa d'en Gabriel Ferrater. Hi ha una obra d'aquest escriptor que m'encanta: "Les dones i els dies".
    Complicar-se la vida - en l'accepció d'atrevir-se a fer coses- no està malament. El que està malament és que això impliqui a altres persones i els facis mal. Això no està bé.
    Un petó.

    ResponElimina