dilluns, 26 d’abril del 2010

ELS CONILLETS DURACELL

Hi ha personatges que no saben entendre que vivim en un món canviant i que no està sotmès als seus designis. Continuen, malgrat saber-se derrotats, creant mala maror d'una manera gratuïta i -val a dir-ho- estèril. Ells continuen i continuen i continuen i continuen.... talment un conillet Duracell. El que no saben -potser serà hora de demostrar-ho d'una manera menys subtil- és que s'enfronten a algú que no té pressa i que no perd els nervis fàcilment. Aquesta quitxalla encara no és conscient de tot el mal que estan fent a un ens abstracte, no personal.
Demà serà el gran dia, el caixa o faixa. Sigues subtil, m'aconsellaven avui. No, ja n'estic fart de subtileses, filosofades, idees etèries, perdre el temps i marejar la perdiu. Això és el que hi ha. A qui li agradi, bé. A qui no li agradi, ja sap on és la porta. Ja n'hi ha prou de conyes marineres, de retardar-ho tot, de fer pagar a altres per lluites que no porten enlloc. La Llama escopidora encara continua fent trucades a qui no ha de trucar. Putejant l'ambient, ficant-se on no la demanen. Al final hauré de pensar que el perruques la feia cridar posant-la a vint ungles!!! Què li passa ara? També ara ha d'estar pel mig? No hi ha ningú que la posi en el seu lloc, d'una punyetera vegada?
Veig que un amic ha visitat el bloc des de Moscou. Ja sé qui és. Què tal "Dimitri"? Com va tot? Ja veus, jo aquí, aguantant anormals que, en altres èpoques, ja hauria engegat a pastar fang -és una manera "fina" de dir-ho- mil vegades. És el que hi ha company, la vida ens posa proves que mesuren la nostra capacitat d'aguantar indigents intel·lectuals vinguts a més, sense pervertir les nostres neurones. Ens veiem quan vinguis a Barcelona.
Avui ha sigut un dia esgotador. Havia quedat en fer una trucada i no l'he pogut fer. Merda, merda, merda!!!! En tenia moltes ganes!!! Demà impossible. Ho intentaré dimecres. Demà he de deixar lligades una pila de coses. Sé que en el minut zero el Troll trucarà a la Llama escopidora. Ho sé, però m'és igual, de fet, potser fins i tot li proporcionaré una mica de teca. És el que té de bo saber que les teves paraules arribaran de forma immediata a un destinatari concret. Pots dir el que sigui que s'ho creuen. Pot ser divertit. Jo sé d'algú que es pot fer un bon fart de riure quan li vagin amb la història que jo m'hagi inventat.
La vida és divertida, genial, fantàstica i meravellosa. Cada dia em diverteixo més. Cada dia em fan divertir més...

2 comentaris:

  1. Bona tarda!!!
    Veig que continúes urdint, pensant, cavilant, intrigant, maquinant (com ho faria la doña urraca) maneres d'enfrentar-te a l'enemic.Ja domines tant la tècnica que fins i tot t'en pots enfotre de tots i de tot plegat.
    Em dona la sensació que el cervell et va al 1000 per 1000.
    Que vagi bé !!!.
    Anna,

    ResponElimina
  2. Hola Anna!!!
    No, no és ben bé això. Però, sí, m'ho passo molt i molt bé veient com les situacions més senzilles i naturals, esdevenen grotesques i surrealistes. Davant d'això només hi ha dues opcions: Sentir una immensa pena d'aquells personatges que fan de l'amargor el seu impuls vital (amargan-te com ells) o, pel contrari, riure, treure-li la "punta" a aquests comportaments psicòtics i tan inusuals. En tot cas, cal estar preparat per les "reaccions estranyes" que puguin tenir. Per sobre de tot, passar-t'ho bé és el més important!!!

    Un petó.

    ResponElimina