dissabte, 24 d’abril del 2010

ESQUELES I EPITAFIS

Fets recents i, potser, futurs m'han fet recordar una època de la meva vida en la que llegia diàriament el diari ABC (edició de Sevilla) i recopilava algunes de les esqueles que s'hi publicaven. En recordo una d'una senyora de Valladolid per la que el seu marit demanava una oració i en la que s'especificava a continuació: "Los hijos passan". Recordo una altra d'un senyor de Càceres en la que, amb molt d'orgull, com es feia en altres esqueles, s'hi especificava la professió del finat: "Capador de cerdos". No dubto que aquell senyor devia ser un professional molt reputat, però crec que tampoc era qüestió de fer-ho públic. També recordo que aquesta esquela estava a la mateixa pàgina que una dedicada a una senyora que en vida era "amante y esposa". Vaig deduir que aquella esquela l'havia fet publicar el seu amant. Tot un món aquest de les esqueles. 
No heu fet mai l'exercici de mirar-vos una persona -mentre hi manteniu una conversa sobre un tema que no us importa en absolut- i intentar redactar, mentalment, una esquela? Feu-ho! Us ho recomano. D'una banda feu treballar el cervell i us estalviareu escoltar aquella avorrida conversa. D'altra banda, podeu fer un recopilatori i identificar a cadascú per l'esquela que li heu creat. És un exercici divertit, us ho puc assegurar. Com a mostra us transcric la professió d'una (no us diré a qui pertany, evidentment): "Guru de la Cort"
Ara passo al meravellós món dels epitafis. Aquest encara és més interessant que el de les esqueles. Durant molts anys, a través de molts viatges pel món, he visitat bastants cementiris. Un cementiri, ja sigui de dia o a mitjanit, és un dels llocs més segur per mantenir una conversa o intercanviar confidències. Tens visió de qui tens al costat i els que hi habiten, ja no hi senten. Mentre esperava a algun interlocutor, sempre m'ha agradat fixar-me en la creativa dels difunts (algunes esqueles les ha deixat preparades el propi difunt), dels familiars, dels amics i dels fabricants de làpides. Abans que el cementiri de Montparnasse (París) es convertís en un prostíbul a cel obert, hi vaig estar unes quantes vegades per feina, vaig tenir oportunitat de llegir-hi una esquela força curiosa, que us tradueixo del francès: "Va provocar a la persona equivocada". És a dir, sembla ser que el finat va calcular malament les seves forces i ho va pagar amb la vida. Mala sort!!!
Avui, que parlo d'esqueles i epitafis, vull parlar d'una persona que ha mort fa uns dies i que va ser un dels meus millors mestres i instructors. D'ell vaig aprendre moltes coses, però d'ell recordo unes paraules definitòries: "Quan tinguis un problema greu, però que pugui esperar, no utilitzis immediatament els teus contactes. Deixa passar el temps i -des d'aquesta aparent desprotecció- podràs veure la reacció dels que t'envolten. Descobriràs quina és posició sincera de cadascú. Quan tothom s'hagi tret la careta, utilitza els teus contactes. Solucionaràs igualment el problema, tothom s'haurà retratat i tindràs una visió clara de qui és amic, qui és pseudoamic i qui és enemic teu. A partir d'aquí, podràs actuar en conseqüència". Gràcies mestre!!! El seu cos va morir, però els coneixements que em va transmetre mai moriran!!!!

2 comentaris:

  1. Hola Exor.
    El Lupus i el Ronin em van dir que el Padi s'havia mort. Ho sento molt. Suposo que jo no podré saber què se sent quan es mor una persona tan pròxima i que tant et va ensenyar, fins que tu no ens deixis. El Lupus i el Ronin em van fer la mateixa reflexió i tots tres vàrem coincidir en valorar la sort que vàrem tenir de que tu fossis el nostre mestre.
    Estic a Grècia, passant uns dies de descans (ja saps que estic treballant a Mauritània). He anat a gaudir d'aquesta illa meravellosa que tu em vas fer descobrir quan estàvem treballant junts als Balcans. Com enyoro aquells temps i aquell cap de setmana junts!
    Espero tornar aviat a Barcelona. Llavors ens muntarem un festival. Tinc moltes ganes de passar uns dies amb tu. Com et trobo a faltar!
    Un petó, a compte dels que et donaré quan ens retrobem.

    ResponElimina
  2. Hooooolaaaaaa!!!!!!!!
    Com va tot, nena?
    Veig que encara us recordeu de mi. Bé, ja sé que sempre us recordeu de mi (no sé si bé o malament). Sí, el Lupus i el Ronin em van trucar i vàrem estar parlant.
    Sento pena, molta pena. Una part de mi s'ha mort amb el Padi. D'altra banda em quedeu vosaltres. Sé que, quan arribi el moment precís, estareu al meu costat.
    Com va per Mauritània? Fa temps que no hi ha notícies sobre aquest tema que portes tu. Ja et vaig dir fa anys que en aquests temes "no news, good news".
    Descansa. Quan vinguis a Barcelona et vull pletòrica i en el teu millor moment. Jo també recordo aquell cap de setmana a Grècia. Penso que va ser la nostra primera vegada. Sempre ho recordaré. Era la teva primera feina i et va tocar prop d'on jo estava treballant (et van posar amb el Lupus). Per sort, mai hem treballat junts. A partir de llavors tu ja vas volar sola.
    Un petó, també d'avançada.

    ResponElimina