dissabte, 17 d’abril del 2010

MATINS TRANQUILS

Aquest matí m'he llevat d'hora. Volia arreglar un parell de peces de la glorieta que hi ha a l'entrada de casa. Res complicat, només es tractava de retirar els trossos trencats, netejar i compondre un parell de "geros". La retirada i la neteja, bé, cap problema. Quan he tingut l'espai net i polit, preparat per posar-hi els nous "geros" i reconstruir-ne un del costat, he destapat aquell "meravellós" producte que vaig comprar per tal de realitzar la meva versió micro de la Sagrada família. 
Heu mirat mai el prospecte d'un producte de bricolatge? Increïble!!! Si fas cas a tot allò que diuen, pots acabar emparedat o amb un atac de nervis. Quina complicació!!! Solució: he agafat el morter de tota la vida, he posat els dos "geros" i he reconstruït la part d'un altre amb el mateix morter -que he lliscat per tal de donar-li aspecte de "gero"- barrejat amb una mica de colorant per tal que fos igual a la resta de "geros". No ha quedat malament. Fins i tot puc dir que ho he fet bé. El producte de bricolatge l'he descartat i crec que mai més m'arriscaré a provar aquests productes tan meravellosos.
Després de beure'm un segon cafè -el primer ja havia caigut a primera hora- he contemplat, cofoi, tan magna obra. Viure en una casa té aquestes coses. Gaudeixes de la tranquil·litat de no compartir edifici, però té el sacrifici de tenir moltes tecles a tocar. Per sort, m'encanta fer les coses que van sorgint. També és una activitat desestressant i que permet deixar la ment en blanc.
Després del cafè, un cigarret, mirar-me el bloc, els comentaris i els correus. Una mica d'escriptura -relaxada i sobre temes intranscendents- rebla un matí plaent i gaudit com feia dies que no podia gaudir-lo. Només em queda esperar a l'hora de dinar mentre ordeno una mica les idees, aquí, a la taula de sota la prunera, prenent el sol i escrivint. Aquesta tarda hi ha dues pel·lícules recomanables -que segurament no veuré en quedar-me adormit- i que jo no em miraria des de l'acció que hi ha. Una és "El sergent de ferro" i l'altra "La caza del Octubre Rojo". La primera a TV3 i la segona a Cuatro. 
De la primera en destacaria -per sobre de l'acció, com ja us he dit- els principis de sol·lidaritat entre companys, l'amistat, el concepte de grup, el patiment que implica la formació i quan important és aquesta formació per tal d'assolir els objectius. També en destacaria l'esperit de sacrifici, la disponibilitat, el deixar els interessos personals en benefici de la col·lectivitat.
De la segona.... perdoneu, sona U2... Com deia, de la segona en destacaria el joc -aquella meravellosa dansa tàctica- que té lloc entre dues ments magnífiques: el comandant del submarí i l'analista de la CIA. Com m'agraden aquests jocs tàctics i com admiro a la gent que els sap portar a terme.
Bé, vaig a continuar gaudint del sol. Aquesta primavera és com les d'abans i ens ofereix el privilegi de poder viure totes les seves variants: Flors, pluja, sol, temperatura suau, ocells que piulen per tot... i aquesta magnífica sensació de saber que les coses es comencen a fer bé. Aquesta propera setmana -segons el meu horòscop- em pot donar un protagonisme que em portarà amplis contactes i beneficis. Bé, ha veurem si és veritat.
Després més...

2 comentaris:

  1. bona tarda!!
    quina cosa més magnífica tenir una taula sota una prunera !!! Podries descriure com és emmarcant-la dins del paisatge que tu veus?
    bon descans!!
    Anna,

    ResponElimina
  2. Hola Anna,
    veig el terra, enllosat, i els gossos -estirats al meu costat-, el petit forat d'un formiguer, els ocells -que piulen a la prunera- i el cel -blau i seré-.
    No veig -però m'imagino- una noia jove, que està mig adormida. Pren el sol i m'agafa la mà...
    Això forma part d'una altra història.
    Un petó, Anna.

    ResponElimina