diumenge, 4 d’abril del 2010

VISITA ALS AVANTPASSATS

Dia profitós i molt espiritual. Avui, a primera hora, també he anat a passejar per aquestes muntanyes, encara molles de la minsa pluja de la nit, i he recordat altres temps. M'ha vingut al cap aquelles jornades inoblidables en les que un ésser estimat em conduïa i m'ensenyava cada racó d'aquestes contrades. Quantes hores meravelloses vam passar junts, caminant poc a poc, aprenent on es feien els bolets, on es podia trobar una font, en quin racó s'hi feien maduixes de bosc... Tant li fa, malauradament, mai més podré gaudir d'una passejada plegats. Només em queda el pòsit de coneixement que em va lliurar en aquells moments.Quina pena més gran quan hi penso!!!!
Quan tornava de la muntanya, abans d'anar a buscar el pa i el diari, m'he acostat fins el cementiri. Els dies de festa l'obren i volia fer una mica de companyia als meus avantpassats. Fa anys vaig aconseguir reunir en un únic panteó tots els membres de la família i vaig reformar-lo per tal de deixar lliures uns quants espais pels membres de la família que continuem vius. Vàries generacions m'observaven quan he obert la porta del panteó i he accedit al seu interior. Els noms d'aquelles persones -ara només cossos inanimats- gravats a cadascuna de les peces de marbre que composen les parets del panteó, em recorden d'on vinc i qui ha contribuït a que la meva vida sigui la que és. 
Ja només hi queden tres llocs buits, preparats per ser ocupats (amb possibilitats d'ampliació, això sí) i ja estan assignats. Aquesta serà el meu darrer lloc, on vull restar per sempre. Una altra possibilitat que havia contemplat era que m'incineressin i que les meves cendres s'escampessin per sempre més entre aquestes muntanyes. Quin gran Honor tindria de barrejar-me amb aquesta terra que tant estimo i de ser trepitjat per aquesta gent tant noble. Conviure amb els cérvols, els porcs senglars, els galls fers, els esquirols i la resta de fauna i flora d'aquestes muntanyes. D'altra banda, des del panteó podré sentir tots els aromes, els canvis de temps i podré veure aquestes dures però meravelloses terres.
Quan he arribat al poble, camí del forn, he vist a la gent gran prenent un incipient sol de primavera, talment llangardaixos, i m'he parat a fer-la petar una estona amb ells. Com en són de savis aquesta gent gran. Una saviesa adquirida a través de la tradició, del viure el dia a dia, de suportar la duresa d'aquestes terres i d'una dilatada experiència en l'art de sobreviure. Durant una bona estona he practicat un art força inusual en altres contrades: l'art d'escoltar i aprendre. 
Després d'això, he comprat el pa i el diari. De retorn a casa, pensava en com n'havia estat de profitosa aquella estona del matí. Sense pensar-m'ho, mentre esmorzava i llegia el diari, m'han vingut mil idees al cap sobre històries amb les que escriure uns quants relats. Jornades com aquesta són les que em motiven a continuar endavant, amb la tranquil·litat de saber que tinc un lloc reservat per a continuar gaudint-passi el que passi, per sempre més- d'aquest meravellós entorn. Això, no es paga amb diners...

15 comentaris:

  1. Ha estat un plaer llegir el teu post.
    He recordat que tinc una visita pendent al cementiri de Montjuic.
    Una vegada vaig anar, i em va captivar de tal manera que vaig prometre tornar-hi. Sola, per passejar, per veure tot el que es art i el que és humà... i confondrès amb el que es real i el que es místic.
    Es veritat, a quin lloc estaràs millor...!!! mentrestant continua amb la teva magnifica prosa catalana, que quan arrivi el moment d'ubicar-te al panteó(quan més tard millor!!)tindràs la teva rosa com cada any té l'Oscar Wilde en el seu.
    anna,

    ResponElimina
  2. Hola Anna,
    sempre és una alegria llegir els teus comentaris. Són com la cirereta dels meus posts.
    Has de ser molt romàntica i sensible, t'ho noto.
    Espero que gaudeixis del dia de mona i que acabis de passar una bona Pasqua.
    Un petó molt fort.

    ResponElimina
  3. Hola!

    Escolta: si no ho tinc mal entès crec que estàs per Núria, oi?
    Sí. Es plaent el lloc i els seus colors tan obscurs em són una meravella...
    També dir-te que m'has fet tornar enrera per perdre'm en el vell passat, obscur i clar. Vibrant!

    No vaig veure la pel.lícula del Samurai, però m'agrada que m'expliquin un detall
    si la recomanen; un detall dignísssim que els hagi enamorat, perquè només
    d'aquesta manera em sedueix l'idea de contemplar una pel.lícula
    que no hauria triat per diferents raons. Però també m'agrada que m'expliquin
    un moment del film que els hagi estat batec i nord. Que per què? Perquè el setè
    art és pell, és bellesa, és quietud, és música, és boira, és eco .... És vida en el goig
    d'una fantasia!

    Ep! M'ha semblat percebre que passeges de matinada? Oh, és un plaer observar
    com la nit xucla tanta inusual vida. És, diria, inclement constatar-ho en la pròpia pell.
    Jo també acostumo a passejar de matinada quan sóc lluny de Barcelona; m'agrada
    descalçar-me...., i fondre'm nua, i desaprendre'm dels capricis.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Hola Anònim(a)
    Com va tot?. Estic a prop de Núria, en un lloc no tant massificat, però tant o més bonic.
    Sí, crec que s'ha d'explicar un detall però no el final.
    Passejo a primera hora del matí, que és quan hi ha més quietud, més calma.
    En aquell moment puc tornar a sentir-me viu, puc gaudir de la soledat i estar absort en els meus pensaments.
    Uf!!! Té bona pinta això de "m'agrada descalçar-me...., i fondre'm nua, i desaprendre'm dels capricis." Saps, un dia o provaré...
    Un petó

    ResponElimina
  5. Per què creus que els finals de les pel.lícules no s'han d'explicar?

    Sí. És literal i ritual; de matinada has de caminar nu per per les contrades de Núria. No et preocupis massa; els estels tindran cura de tu...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  6. Va, obre els ulls de nou i digues per què et batega el cor quan ets per les contrades de Núria?
    Per què t'agrada aquest espai i caminar i contemplar enllà dels teus pensaments?
    A mi m'agraden els llocs discrets, on no s'hi ven res..., però que tot sembla a punt de ser vers.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  7. Ets escriptor professional?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  8. Estàs amb alguna púber per les contrades de Núria?

    Has tingut evasions? ;-)

    Va, digues... Comparteix!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  9. T'has estomacat amb algú?
    T'han fet fora d'algun lloc?
    Estàs pitof?

    Comparteix, arlot!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  10. Va obre els ulls...

    Ja no suren mots pel teu cap?

    Tens la ment immoòbil?

    T'estic fent preguntes en veu baixa, no et pots queixar ni remugar, va sigues humil i senzill...

    Va, desperta...!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  11. T'has desmaiat?
    T'has tornat estèril de cop?
    T'has tornat tòtil?
    Estàs morint?
    T'estàs besant, per primera vegada, amb una amant nova?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  12. Si no et despertes i expliques més coses del territori on ets, amenaço en explicar el final d'una
    pel.lícula que he vist al cinema un d'aquests dies passats.

    Quedes avisat! T'ho deixo pensar un moment...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  13. Bé, tu ho has volgut!

    Em van convidar al cinema i jo vaig escollir la pel.lícula. Que per què la vaig escollir?
    Acostumo a escollir-les pel títol (per les paraules o la paraula). Tots em van dir:
    "T'agrada l'actor, eh?, ui li fa xup-xup..." I jo vaig pensar: coi que ximples; a mi m'agrada més l'actriu
    l'Emilie de Ravin, encara que la Lena Olin em sembla molt seductora... I si per un persontage de
    la pel.lícula em faria "xup-xup" seria per l'amic del prota, indiscutiblement.

    En fi que la pel.lícula es diu: "Remember Me" (Recorda'm) i acaba quan representa que el "prota"
    es mor el dia 11 de setembre del 2001 en un despatx de les famoses "Torres Bessones".

    Bona nit!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  14. I ara no vagis de ploramiques perquè t'he baixat les calces davant de tots!

    Bona nit (2)

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  15. Ufffff!!!!!
    Intentaré contestar-ho tot:
    1. Si expliques el final de les pel·lícules, perden l'emoció d'allò que és desconegut.
    Aicò d'anar nua és interessant, però quin fred,no????
    2. La calma, la soledat, poder estar amb mi mateix, sense interferències, és el que em fa bategar el cor en aquest lloc. Estic d'acord amb tu amb els llocs que t'agraden.
    3. No, no sóc un escriptor estrictament professional. Visc d'un sou que res té a veure amb l'escriptura. He publicat alguna cosa i ara estic a punt de publicar més relats. Ja m'agradaria poder viure d'això i és una cosa que m'estic plantejant des de fa temps.
    4. No, estic sol.Quan pujo aquí, sempre ho faig en sol.Quan torni a casa ja muntaré un "festival" amb les puber.... No, no he tingut cap "evasió".
    5. No, avui no m'he estomacat amb ningú ni fan fet fora d'enlloc. Ara, en aquest moment (ni quan tu vas escriure el comentari) no estic pitof. Arlot? Ja tinc uns anys...
    6. A partir del moment en el què et vaig contestar el primer comentari, vaig desconnectar-me d'Internet i vaig començar a escriure un nou relat (quan escric relats, em desconnecto. La temptació de mirar el correu o el bloc és massa gran i em desconcentro).

    En tot cas, gràcies pels teus comentaris.
    Un petó molt fort (llegeix-te el teu correu).

    ResponElimina