diumenge, 28 de juny del 2009

MOLT MÉS CANSAT

Avui si, avui estic cansat de veritat. El meu cansament és físic -que demà, si em deixen dormir, haurà desaparegut- i també mental -aquest costarà més de marxar- degut a les diferents històries dels darrers... bé, dels darrers mesos.
Tant li fa, demà estaré novament recuperat. Ni em plantejo no estar-ho, no m'ho puc permetre i, ja no per la feina, tinc persones que esperen que sempre estigui al cent per cent. Ho estaré, malgrat tot i malgrat tots. Només faltaria!!!!
Fa una estona parlava amb un amic per telèfon i li feia cinc cèntims de com ha transcorregut el meu dia. Brutal, ha estat brutal. És igual, hi havia un objectiu i s'ha acomplert. Només això és important, la resta és secundari.
Durant aquesta setmana es poden recollir els fruits de molts esforços. Qui vulgui que faci un pas endavant i que es posi les medalles (sempre hi ha algú disposat a fer-ho). Jo ja tinc la meva recompensa sabent que he fet el que calia. No em cal res més. La meva pròpia consciència és la que em premia i em retreu permanentment les meves bones i, ocasionalment, males accions. Només ella està legitimada a fer-ho i això és l'essència de la meva independència. No necessito el reconeixement ni permeto el retret de ningú.
Aquest post l'acabaré aviat, estic molt cansat i he d'intentar dormir. Demà ja en faré un altre. Amb aquest només volia deixar constància del meu cansament i donar fe de vida.
Avui no hi ha música. No tinc esma ni per això... Demà, més.

*************************************************

Doncs serà que no, que no em deixen dormir. Reprenc aquest post a les 02:19 h. de la matinada i la veu d'ultratomba ha tornar a resonar. Continuem per a bingo. Dues hores, només dues hores de son. El son s'ha acabat (o frustrat) i ja serà impossible tornar a agafar el son. Em dedicaré a escriure una mica, aquest post és l'aperitiu. La resta de la nit la passaré entre veus d'ultratomba i escrits diversos. Algun dia serà possible dormir i llavors podré descansar (o no).
La vida ens proporciona aquests moments en els que ens posa a proba i ens enforteix el cos i la ment. Només és un entrenament, un simple entrenament per la batalla final. El pitjor encara està per arribar i això em serveix de recordatori de l'ensinistrament, com qui rep una vacuna de recordatori. En pitjors trinxeres he lluitat i n'he sortit victoriós. Us faríeu creus de la resistència del cos humà. Ho dic per experiència. Quan tot sembla que s'acaba, el nostre cos agafa la "benzina" de la reserva i continua endavant. Només cal un entrenament previ per saber en quin moment i de quin lloc s'ha de treure aquesta reserva. També cal saber-la dosificar i saber en quin moment s'ha de produir la immolació definitiva o emprendre el camí de retorn. Saber quin és el punt crític és el més important. A partir d'aquest punt ja no hi ha retorn. Traspassar aquest punt només té una avantatja: ja res importa i pots fer el que vulguis, sigui el que sigui, sense assumir posteriors responsabilitats, sabent que només et queda el final.
Bé, vaig a continuar amb "Revenja", aquest relat que m'està enganxant, cada vegada més i que, per un esdeveniment de darrera hora, hauré de canviar molt més a favor d'en Pol. Ja us en faré cinc cèntims.

2 comentaris:

  1. Avui he arribat de Moscou i t'escric des de Madrid. Durant aquesta setmana t'he estat seguint i he arribat a la conclusió que necessites acció, però de la bona. Vols que parli amb el Gustavo?. Ahir vaig veure el nostre amic Dimitri i em va donar records. Encara recorda les nostres festes. Varem quedar que un dia vindria ell i, tots tres, muntaríem una bona festa.
    Aguanta amic, aguanta. No t'he d'explicar com fer-ho. Tu m'ho vas ensenyar i demostrar a mi en altres temps.
    Una abraçada mestre i amic.

    ResponElimina
  2. Hola amic
    tinc novetats sucoses del cap de setmana. També hem de parlar d'aquell assumpte que teníem pendent. El meu amic, el de les fotos, ja m'ha dit el que volies saber d'aquell parell.
    Demà et truco i parlem.
    Salutacions.

    ResponElimina