CONTRAATAC !!!!!!

L'altre dia us parlava de Laos, un país meravellós i amb unes sortides de sol genials. Buscant, buscant, he rescatat aquesta foto. Em sembla genial, simbolitza tot el bo i millor, el sacrifici, el estar amb l'aigua fins el coll i el poder sobreviure en condicions extremes. A més, està feta a Laos.
Ara passo a fer-vos cinc cèntims de la darrera proposta que he preparat sobre "Revenja". Ja em direu si us agrada.

En Pol havia iniciat la seva ofensiva, el seu contraatac. Per reblar el clau, havia iniciat una altra via per assegurar-se l'èxit. També tenia suficient documentació i dades per enfonsar els seus enemics. Ja no era important mantenir a la premsa allunyada. Tot el que volia protegir ja s'havia malmès i ja res l'importava. La darrera setmana havia estat prou profitosa i havia tret uns rendiments prou substanciosos.
El darrer dia de la setmana, a través de tercers, intentaven desprestigiar-lo, però les limitacions intel·lectuals dels seus enemics i de les persones que utilitzaven feien fàcil la resposta d'en Pol.
Es podien permetre utilitzar una cosa sense cap ni peus? Es podien permetre fer que en Pol contraataqués amb arguments i documentació que els podia posar en un greu compromís davant de la premsa i de la Justícia?
No, no s'ho podien permetre. Durant aquest temps ja havien intentat en moltes ocasions posar en un compromís a en Pol i no ho havien aconseguit. En Pol sabia que allò tardaria en acabar-se i, durant tot aquests temps havia recopilar la suficient informació sobre els seus oponents per fer-los front en moments desesperats. Ho havia fet en silenci, com es pateixen les morenes. Ell sempre havia pensat que els seus oponents eren com morenes enganxades al cul del poder. Un poder que ja s'havia acabat i que els hi havia deixat amb un merder considerable. Ara els responsables de solucionar aquest problema eren ells i ja havien comés diversos errors greus.
S'acostava el gran dia i havien demostrat no tenir la suficient cintura i iniciativa com per suavitzar la situació.
En Pol descansava, reflexionava sobre tot plegat, ordenava notes, documents i fotografies pel gran dia. De passada, els concedia uns dies per tal que canviessin la seva estratègia i reconeguessin els errors que havien comés. També es reforçava moralment i espiritualment per la cruenta lluita que s'acostava. La preparació física i psicològica pel combat és fonamental. Ja s'havien acabat les tonteries i en Pol estava disposat a acabar amb tot plegat, per la via ràpida, sense miraments, caigués qui caigués. Ell ja no tenia res a perdre, només a guanyar.
La vida és cruel i fa que, a vegades, tinguem que fer un darrer sacrifici. En Pol ho sabia, n'havia fet molts de sacrificis durant la seva vida i ara estava disposat a fer-ne el darrer. Si no es salvava, moriria matant a l'enemic. Si fos precís, s'autoimmolaria per tal d'acabar amb tots els llepaculs i vividors que l'havien embolicat en aquest sidral.
Ja res importava... només la victòria i, sobretot, l'anihilació de l'enemic. Això era tot el que considerava important. La resta era secundari i prescindible.