dimarts, 14 de juliol del 2009

PURITA DINAMITA

Fa una estona estava prenent un dels darrers combinats del dia i he recordat que ahir vaig trobar una autèntica joia de la música dels anys 80. Eren dos discs del grup Dinamita pa los pollos, grup d'Euskadi que va col·laborar amb Duncan Dhu i que, inclús, va tenir com a membre el bateria de Duncan Dhu.
Un dels discs es titulava "Purita dinamita" i l'altre "Los mejores años de nuestras vidas". Encara recordo com sonaven en les nits desfasades de joventut. En aquella època jo tenia de 20 a 25 anys i estava en plena efervescència de festa total.
El nom del grup era tan extraordinari com el de la resta de grups d'aquella època: "Los ilegales", "la polla records", "Los inhumanos", Kortatu", etc. Tot un món de magnífics grups que van marcar un període històric de la música.
D'aquells temps només em queda l'esperit. Tots ens hem fet grans, tots hem avançat. Només ens resta ser fidels a tot allò i, malgrat sigui en discs de vinil, rememorar i homenatjar, de tant en tant, a tots aquells atrevits que tant ens varen fer gaudir.
Trona, ara trona, però no crec que plogui. Fa molta xafogor i estic fora, al jardí, prenent la fresca. Apuro l'últim glop de la beguda que m'he preparat fa una estona i, penso en tot el temps que ha passat, les aventures que m'ha tocat viure des de llavors i tot el que he gaudit de la vida. Una vida que, no us enganyeu, és efímera i imprevisible. El temps corre ràpid, molt ràpid, massa ràpid. El problema és que encara em queden moltes coses per a fer, molts moments per a gaudir i moltes aventures per viure.
Com deia James Dean: viu intensament, mor jove i deixa un formós cadàver. Ell ho va fer, va ser conseqüent amb el que pensava. Chapeau!!
No, nois i noies, jo no marxaré. Serà la vida qui decidirà quan he de marxar... i encara no és l'hora, o això crec....
Música: Dinamita pa los pollos, en auriculars, això si. Ja és tard i tampoc cal fer una revetlla fora de dates.

PS: Per cert, "Nena, tu vales mucho", com deien en aquella època... i gràcies per tenir la molèstia de connectar-te a hores tant intempestives, així com durant tot el dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada