RES IMPORTA.

Digueu-me neuròtic, esquizofrènic, el que vulgueu, tant li fa. El meu caràcter no és massa amable -dit d'una altra manera, no sóc un llepaculs-, això ho sap tothom i no me'n amago. Quan la resta del món presta massa atenció a les meves anades i vingudes, a la meva vida, a què faig i què no faig, on estic i on no estic, etc., començo a pensar que, o tot va molt bé o que alguna cosa es cou.
Avui, una persona que ha estat més d'un any i mig obviant-me, m'ha trucat per tal de demanar-me un favor. Jo li he fet, com faig sempre que algú em demana alguna cosa raonable, però la seva pregunta m'ha deixat mosquejat: on estàs i què fas? Aquesta pregunta no tindria res d'estrany si no fos que, en els darrers dos dies, l'he sentit unes quinze vegades. Per quin motiu estan tant interessats en l'esdevenidor de la meva vida? Quina curiositat malsana els impulsa a preocupar-se d'una cosa que els ha importat ben poc en el darrer any?.
Ho atribueixo a qualsevol de les següents raons: un acolloniment sobtat (no sigui que, finalment, se m'hagin inflat els ous de les seves tonteries i els posi a cadascú al seu lloc per la via ràpida), la recuperació miraculosa de la memòria i de la dignitat (cosa que dubto) o una situació d'incertesa davant els nous esdeveniments i davant el desconeixement de quines seran les meves reaccions (cosa força provable).
Que no es preocupin aquests animalillos, si els he de crucificar ho faré a la plaça pública, davant de tothom, i per a puteig i escarni de la vil canalla. Sempre han de tenir en compte una cosa: ja res m'importa, ja res és important, ja res em condiciona.
La meva bona predisposició s'està acabant. En altres circumstàncies, ja faria temps que s'hauria acabat. Potser és que m'estic fent vell, però ja és hora de matar aquest tema d'una manera o altra. Ja fa massa temps que dura la comèdia i ja hi ha massa gent que viu a l'esquena de tot això. Ja hi ha massa gent que fa bullir l'olla amb tot aquest tema i que li sembla que la meva paciència és infinita. No ho és, això és una gran veritat.
De moment, estic preparat pels esdeveniments que puguin venir. Darrerament la cosa cada vegada es posa millor. Ara ja es mullen per escrit sobre temes els poden portar més perjudicis que beneficis. Ja s'ho faran, ells són els intel·ligents...

Aquestes reflexions les fa en Pol sobre la reacció d'uns personatges que l'han deixat de banda durant molt de temps i que ara volen tornar a tenir relació amb ell. Com penseu que ha de reaccionar en Pol? Els ha de fulminar a tots? Ha d'inicar algun tipus d'acció contra aquells que s'han mullat per escrit sobre temes que no els pertoquen?... ja m'ho direu.