dissabte, 11 de juliol del 2009

EUSTAQUIO MORCILLON I BABALÍ

Aquest matí he aprofitat per a fer neteja d'algunes caixes que tenia al garatge de casa i he trobat una col·lecció del TBO de quan jo era petit. M'ha fet molta il·lusió retrobar-me amb personatges com la família Ulises, el professor Franz de Copenhague, etc. Un dels personatges que més m'impressionava en aquella època era l'Eustàquio Morcillón i el seu fidel Babalí.
L'Eustàquio era un caçador que ideava tota mena de trampes pels animals que volia caçar. Evidentment, sempre li sortiem malament i era la riota de la resta de caçadors.
Això m'ha fet reflexionar i he trobat una sèrie de paralel·lismes entre el bo de l'Eustàquio i algun personatge actual. Aquest personatge d'en Benejam tenia uns trets molt ben definits: era capaç de fer difícil allò que és més fàcil, no era capaç de fer res sense el seu fidel Babalí i sempre l'acabava espifiant.
A la vida sempre en trobem de personatges d'aquests, que no són capaços de fer mai res per ells mateixos, que sempre necessiten que algú els digui com s'han de fer les coses i que, quan emprenen una ventura en solitari, sempre l'acaben espifiant. És així, no hi doneu més voltes. Són allò que en podríem dir uns autèntics anormals. També tenen la mania de voler fer allò que no els pertoca, però allò que si que els pertoca no ho fan mai. Es fiquen on no els demanen i acaben escaldats. Tan fàcil que és fer allò que et pertoca i no ficar-te on no et demanen!!. Doncs mira, no, no són capaços d'entendre que ningú els discutirà que siguin uns vividors però, almenys, que no molestin i deixin fer la seva feina a la resta del món.
El més molest d'aquests personatges és que no es donen compte que fan el ridícul i, quan ho han fet, intenten desempallegar-se de la seva ignomínia enredant a altres que no en tenen cap culpa de la seva inutilitat. És així, no hi doneu més voltes, és així.

Dedicat a tots els Eustaquios Morcillón del món i, sobretot, als Babalí, que intenten fer-los veure la llum i que no caiguin en el ridícul més espantós. No sempre ho aconsegueixen i els Eustàquios acaben donant el lamentable espectacle del Bombero-torero, en versió despendolada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada