divendres, 17 de juliol de 2009

MENTRE DORM...

Mentre dorm, desprès d'haver-me lliurat el seu cos i la seva ànima en vàries ocasions, la miro. Miro aquesta dona, dolça però salvatge, amiga i enemiga, mentre escolto "Return to innocence" d'Enigma. Ni es mou. Dorm, dorm plàcidament, amb una respiració tènue i assossegada. Les nostres trobades són esporàdiques -per decisió de tots dos-, però intenses, captivadores, úniques. Només ella i jo sabem el que sentim l'un per l'altre, però mai ens ho hem dit ni ens ho direm. Això és part del pacte... D'un pacte sense signatura -un pacte de voluntats-, un pacte sense escrits ni paraules, un pacte de mirades entenedores. No calen paraules, el silenci és el nostre codi, les mirades el canal d'aquest codi. Es mou al llit i el seu cos, de perfecta imperfecció, m'ofereix una visió tendre i generosa de la vida. En ella hi veig aquella generositat que ens està prohibida en altres àmbits, la tendresa que ens està prohibida demostrar, el sentiment més profund que ens fa vulnerables.
Fa molts anys que ens coneixem i tot continua essent com el primer dia, millor que el primer dia!! Ha passat el temps i ens coneixem l'un a l'altre com si fóssim la mateixa persona. Continuo escoltant Enigma: Sadeness i Mea culpa. Genials per aquest moment!!! Ella es desperta i ve cap a mi. Jo estic a una tauleta que ella té a l'habitació, escrivint aquest quatre ratlles. Ara les llegeix i.....
********************************************
Ho sento... bé, no ho sento. Ha tornat a lliurar-se'm i ara s'està dutxant. Si existeix un paradís desprès de la mort, ha de ser molt semblant a les estones que passo amb ella. És així, ... ja torna. Torna a mirar el que he escrit i arrufa el nas.... jejejejeje. M'ha fet pessigolles, sap que són la meva debilitat. La seva nuesa humida sap que em torna boig i ho fa expressament, com aquest petó inacabable que he rebut. Diu que quan jo acabi aquest post ella hi farà un comentari, que també té dret a dir-hi la seva. Bé, fes el que vulguis nena, quan jo acabi l'ordinador és teu, tu mateixa... Comença a vestir-se i ho fa d'una manera única, pausadament, sense presses, amb tota la parsimònia del món, fent-me patir.... Bé, vaig a dutxar-me, deixo que ella us faci el comentari, espero que sigui benvolent i no em deixi massa malament...
Potser al vespre més....

3 comentaris:

  1. Exor, avui ho has brodat. Has brodat tot el que has fet.
    Fa anys que ens coneixem, jo en tenia 19 i tu 32 quan ens vàrem conèixer, i sempre has sigut un magnífic amant i excel·lent persona. Simultàniament a tu, he estat amb altres homes. Això és part del pacte...
    Tu has estat el més amable, tendre, comprensiu i generós afectivament.
    Sota aquesta pàtina de duresa i sobrietat s'amaga un home dolç que sap fer feliç una dona. A mi, amb la intermitència que ens hem imposat, m´has fet molt feliç i sempre has estat el meu refugi en els mals moments. Mai et podré retornar tot allò que m'has donat, mai.
    Només em resta dir una cosa: la de la foto no sóc jo. M'hi assemblo, però no sóc jo. Quedi clar!!!

    Sempre teva,
    Nikita.

    ResponElimina
  2. I jo? Jo què? Quan quedem?
    Cada vegada que algú escriu un comentari al teu bloc tinc més ganes de veure't.

    Petons.

    ResponElimina
  3. Ets el puto amo!!!!!!!
    Sempre ho has sigut i, per molt temps que passi, continues igual.
    Xaval, si no pot amb tanta festa, recorda't dels pobres...jajajaja!!
    Sempre ho deies i al final serà veritat. Tu moriràs com les rates: a polvos.
    Una abraçada, company (Ja em posaré en contacte per l'altre assumpte).

    ResponElimina