FINAL DE FESTA.

Final de festa. La festa s'ha acabat. És tard, molt tard i estic esgotat. Desprès de l'últim post, on la Nikita i jo ens dutxàvem, cap a les 7 de la tarda, encara hem sortir a prendre unes cerveses, a sopar, de festa, tornada a casa seva, tornada a la gimnàstica de matalàs...
Un ja té una edat. Ella té 13 anys menys que jo, i això es nota. És inesgotable. Jo acabo aquest post i marxo cap a casa meva, a dormir, que ja toca. Aquest ha estat el relat d'un dia sencer amb la dona amb la que, intermitentment, surto de festa, dino, esmorzo, em fico al llit, i ens relacionem de la manera més rara del món.
No us penseu que és una història rara. La relació amb la Nikita és indescriptible, inclassificable, in.... tot el que vulgueu, però és així i ja fa 12 anys que ens veiem. Aquest només ha estat un dels dies, només un.
Fa una setmana o dues, una persona, curiosa per naturalesa, em va preguntar per les meves relacions amb el sexe contrari. Mentre m'ho preguntava, em posava ullets -ja us ho vaig explicar en un post- i, una vegada consultat a la Nikita, he decidit explicar-li. Explicar-li quines són les meves relacions amb el sexe contrari, explicar-li que jo no em lligo mai amb ningú, explicar-li que en qüestions d'amors, sóc fidel però anàrquic, completament anàrquic. Mantinc la fidelitat durant anys, però faig parèntesis de descans. Aquest és el tracte que tenim la Nikita i jo. No fem cabal de les relacions que té cadascú. El dia que volem, ens truquem i només existim ella i jo al món.
Bé, noieta, t'ha quedat clar? Vols més detalls? No, encara que me'ls demanis no te'ls donaré. Ja t'he explicat prou i massa. Avui em venia de gust, mira... Un altre dia potser t'hagués fotut un moc. Que et consti que, com que sé que ets una reprimida -i curiosa, per més detalls- t'ho he explicat per tal que gaudissis una estona, almenys, amb el que fan els altres i tu mai t'atreviràs a fer. Tant em fa el que pensis. És la meva vida i la visc com em ve de gust. No he de donar explicacions a ningú, només a mi mateix.
Doncs bé companys, ara ja sabeu el perquè d'aquesta sèrie de tres posts. Tres posts que expliquen un dia de la meva vida amb una de les persones més meravelloses -si no la que més- que conec. Ja haureu pogut comprovar pel seu comentari que, sembla ser, és un sentiment mutu.
De totes maneres, com podeu comprovar sóc lliure, ben lliure -ho dic per a possibles interessades, jejejejeje- de fer el que vulgui, quan vulgui i amb qui vulgui. Aquest és el meu privilegi.
Per cert, quan ens tonem a veure, fes-me aquells ullets, que em van encantar... però, per pietat, fes-te un favor i no obris la boca!!!!