LA TRUCADA

Conversa telefònica de fa dues hores:
Agafo el telèfon amb desgana. Ja n'estic fart de trucades comercials.
-Si, digui'm?
- Hola, sóc jo... -em diu la meva interlocutora.
- Jo...? Qui ets? -responc.
- Jo, la Rosa (nom canviat) -diu com si jo tingués l'obligació de reconèixer la veu de tothom.
- Si, la Rosa, ens va presentar en Miquel, el teu amic -diu mig enfadada amb mi per no haver fet ús de la meva inspiració divina.
- Perdona, ara m'agafes en fora de joc, fa gaire que ens van presentar?
- Doncs uns sis mesos. Jo estava casada amb l'Hèctor. Ara ens hem separat -això últim m'ho diu amb una entonació molt especial, quasi bé elevant, fins i tot, el to de veu.
- Ah, si, ja et recordo. I com estàs? -li dic mentre penso en quins estranys motius l'han impulsat a les 9 de la nit a trucar-me.
- Bé, però una mica sola. No sabia què fer aquest vespre i he decidit trucar-te. Quan ens vàrem presentar em vas semblar una persona molt agradable.
- Jo avui no tenia previst sortir però, si vols, podem quedar per fer una copa més tard -li dic, mentre intento recordar com era físicament.
- A on vols que quedem? I a quina hora? -em respon sense dubtar ni un moment.
- Podem quedar a l'Endroit, a les 12, l'hora de les bruixes...
- Fantàstic. Jo ja m'estava preparant una mica de sopar. Desprès ens trobem -em diu amb un to del tot excitat i impacient.
- Bé, llavors quedem allà. Per cert, qui t'ha donat el meu número de telèfon? -li dic tot encuriosit.
- No, quan ens vàrem conèixer, vaig fer un apart amb en Miguel i li vaig demanar.
- Ah!... -li dic mentre el meu cervell no para de pensar que si fa mig any que ja tenia el meu telèfon, que el va demanar quan encara estava casada i que ara s'ha decidit a trucar, és que alguna cosa vol. També continuo intentant visualitzar el seu rostre i, de moment, en sóc incapaç.
- Bé, fins llavors -li dic tot acomiadant-me d'ella.
- Fins llavors -em diu.
Direu que sempre penso en coses estranyes però, vista la situació, què pensaríeu vosaltres? Marxo, que ja és tard i no arribaria a temps. Demà us explico com ha anat tot plegat. O com no ha anat, ja veurem...